Opinió

Keep calm

Galls

Ens plantem als terrats i als balcons amb esperit aventurer, disposats a veure món des de les nostres atalaies domèstiques

Fa set­ma­nes que bal­cons i ter­ra­dets han aga­fat dimen­si­ons d’espai còsmic (o còmic?). Ens hi plan­tem amb espe­rit aven­tu­rer, dis­po­sats a veure món des de les nos­tres ata­la­ies domèsti­ques. Al seu millor lli­bre, El colós de Marusi, Henry Miller hi va retra­tar un grec de vita­li­tat tor­ren­cial, un tità ano­me­nat Kat­sim­ba­lis. Aquell home avui ens faria com­pa­nyia. Miller va escriure que tenia la cor­pulència d’un toro, la tena­ci­tat d’un vol­tor, l’agi­li­tat d’un lle­o­pard, la ten­dresa d’un xai i la timi­desa d’un colom. Aque­lla força de la natu­ra­lesa no parava de men­jar i beure ni d’expli­car històries reals o inven­ta­des sobre ell mateix: no es van­tava de res ni li calia perquè, diu Miller, era evi­dent que la per­sona més interes­sant que conei­xia era ell mateix. Si Kat­sim­ba­lis fos avui en un dels nos­tres ter­rats, con­fi­nat com una bèstia enga­bi­ada, estic segur que faria el mateix número que va fer una mati­nada d’agost de 1940, en època d’angoi­xes ter­ri­bles davant la Segona Guerra Mun­dial. Amb uns amics (un d’ells, Law­rence Dur­rell, li va expli­car l’anècdota a Miller), van pujar a l’Acròpolis d’Ate­nes, tor­rats com ceps, bor­rat­xos de vi i de poe­sia. De cop, l’enorme Kat­sim­ba­lis es va posar a cri­dar com un histèric: “Voleu sen­tir els galls de l’Àtica, maleits moderns?” Es va posar a córrer cap a la punta de l’escar­pat, amb els braços este­sos i el cap enrere i va dei­xar anar un “Qui­qui­ri­quic!” estre­pitós. El crit del gall Kat­sim­ba­lis va retro­nar pel Par­tenó i per tots els turons de la ciu­tat. Per uns ins­tants es va fer el silenci entre els embri­acs, però el colós de Marusi ho havia acon­se­guit: ara l’un, ara l’altre, mig endor­mis­cats, els gall d’Ate­nes van començar a res­pon­dre a la crida. En Kat­sim­ba­lis es va tor­nar boig. Ara sí que es van­tava, estar­ru­fat com un gall! Els qui­qui­ri­quics, en el cap d’aquells joves, ja se sen­tien a Ate­nes, a l’Àtica entera, per tot Grècia i per tots els con­ti­nents. Oh, Kat­sim­ba­lis! Vine cor­rents a Bar­ce­lona, enfi­lat a la torre més alta de la Sagrada Família i fes res­so­nar la teva vita­li­tat colos­sal pels bal­cons i ter­rats de Cata­lu­nya!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.