Prudència i màxima informació
El primer problema que genera la proposta de desconfinament per regions sanitàries del Departament de Salut és que la validació del govern espanyol –si es produeix– arriba tard. Ja s’hauria de saber quines zones es quedaran en la fase 0 de la desescalada, i per quins motius, i quines podran passar a la fase 1, perquè el pas d’un estadi a l’altre implica una sèrie de canvis en comerços, bars o restaurants, que requereixen un cert temps de preparació. No pot ser que fins demà o dissabte els ciutadans hàgim d’esperar la certificació estatal per saber què podrem fer dilluns i com ho haurem de fer.
La proposta que a Catalunya només passin ara a la fase 1 de confinament les zones de les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i l’Alt Pirineu i Aran ja ha generat crítiques de sectors diversos de l’àmplia zona on el confinament es mantindria intacte. Dividir el territori en les nou regions sanitàries crea menys conflictes que dividir-lo en les quatre províncies, com proposava l’Estat, però també en genera, com ho demostren els casos del Ripollès, del Garraf o dels pobles més petits o poc poblats situats en zones que es mantenen al nivell màxim de confinament. Això és cert, però la divisió respon a un criteri sanitari, coherent amb els arguments amb què ha gestionat la crisi el govern català, fins on ha pogut.
La màxima prudència i la voluntat de posar la salut com a prioritat són l’eix de la proposta del govern, criteris que cal mantenir sobretot en les primeres fases del desconfinament, malgrat alguna contradicció evident i més d’una situació absurda. L’antídot a les crítiques no pot ser, però, menystenir-les o perseguir-les, sinó escoltar-les i donar tota la informació.