Lideratges que irrompen

Darrerament, s’han publicat diversos articles destacant que els governs que millor han gestionat la Covid estan liderats per dones. És el que tenen en comú Alemanya, Islàndia, Noruega, Dinamarca, Islàndia, Finlàndia, Taiwan i Nova Zelanda, països que van actuar amb rapidesa, fermesa, pedagogia i empatia davant la pandèmia. Aquest fet s’explica perquè les dones lideren millor?

Crec que és arriscat respondre aquesta pregunta i parlar de dones i homes assignant-los uns atributs aparentment naturals que essencialitzen les seves conductes. Les generalitzacions poden atrapar-nos a tots, homes i dones, en allò que s’espera de nosaltres, quan el que necessitem és just el contrari. Hem de superar els estereotips que fan les dones naturalment més sensibles al que els envolta i els homes naturalment més freds. La qüestió clau per entendre els lideratges en aquests països no és que siguin dones, sinó que han aplicat una mirada feminista a la gestió de la crisi. Això vol dir fer que l’empatia i la solvència siguin compatibles en la gestió d’allò públic.

Durant molt de temps, ens han ensenyat que la dimensió més relacionada amb la intel·ligència emocional era un tret que afeblia els líders polítics. Tanmateix, la societat actual demana, avui, que els polítics es posin a la seva pell i que entenguin els seus problemes. Si un ciutadà percep que un governant és fred davant del que li passa, com podrà confiar que prendrà les decisions més encertades? La societat ha canviat els darrers anys i ja no cerca aquells líders omnipotents, distants, que ho sabien i ho podien tot. Busquen persones que els representin, que s’assemblin a ells: que estiguin preparats, evidentment, però que també siguin propers i sensibles al que els passa.

Avui, la ciutadania demana lideratges que siguin testimonis dels nous temps. Els nous lideratges han de gestionar millor, i amb més audàcia, el moment polític de canvi d’època que travessem. Han d’oferir nous relats i alternatives de futur, dibuixant un horitzó que pugui ser compartit per una majoria de la societat. I, sobretot, malgrat les dificultats del moment, han de transmetre il·lusió en aquest projecte de futur. És aquí, doncs, que, lluny de voler desterrar la dimensió emocional en política, és més necessari que mai reivindicar-la i combinar-la a la solvència i l’obtenció de resultats.

La trajectòria de moltes dones i el rol que, en major o menor intensitat, ens ha estat assignat per una societat patriarcal ens ha ensenyat la necessitat de cooperar, de treballar en equip, de teixir llaços. Sabem què vol dir empènyer perquè allà on es prenen decisions la nostra veu sigui escoltada. Això és el que ens ha fet cultivar aquesta actitud més procliu en la cerca d’aliances per assolir objectius compartits i l’eficiència per assolir-los. Ara convé no oblidar aquesta potencialitat quan som allà on es prenen decisions, perquè el nostre llegat no serà només com es prenen les decisions, sinó la qualitat de les que es prenen.

Les formes de lideratge col·lectiu, més capaces de teixir complicitats i aliances, incloent-hi veus diverses, fa més robustes i menys fràgils les decisions que prenem i asseguren un major impacte. I, alhora, és just el que demana una realitat més complexa i més canviant que mai com la que vivim. Això vol dir adaptar l’agenda, les prioritats i les formes de fer política a la societat del segle XXI. I oferir respostes diferents a les que tradicionalment han governat i ens han deixat més desprotegits, més vulnerables, més carregats d’incertesa i amb una actitud depredadora sobre el planeta. Per tant, la igualtat en les institucions no és només una conquesta en matèria de drets, sinó també un salt endavant en termes de qualitat democràtica i de millor governança.

Les líders polítiques que avui estan irrompent amb força no és només perquè exhibeixen una altra manera d’adreçar-se a la ciutadania, sinó perquè no han relegat l’empatia a un segon terme, ni l’han neutralitzat en favor de la fermesa. Tampoc han neutralitzat l’eficiència amb la sensibilitat. No han renunciat a cap d’aquestes dimensions perquè la seva combinació és la fórmula guanyadora a l’hora de gestionar allò públic. Les formes de lideratge que posin en el centre les persones, amb mirada feminista, no només ens permetran noves formes de governança, sinó també millors resultats. En definitiva, una política millor per als nous temps que vindran.