L’estranyesa amb mascareta

Devia ser a mitjans de febrer que una de les persones simpàtiques que despatxen a la meva farmàcia habitual, a les Rambles de Barcelona, em va dir que no paraven d’entrar turistes xinesos a l’establiment per comprar-hi mascaretes abans de retornar al seu país, però que se’ls hi havien acabat. Hi va afegir que pràcticament no en tenien enlloc i tampoc les empreses subministradores. En aquell moment, a banda del fet que el coronavirus ens semblava una cosa que havia de passar a la Xina, només havia vist algunes persones orientals duent mascaretes transitant pel món. Un mes més tard, a punt d’anunciar-se l’aplicació de l’estat d’alarma a l’Estat espanyol, vaig entrar en una altra farmàcia per preguntar si tenien mascaretes. Sabent que a la meva no n’hi havia i tenint present la informació que m’hi van donar, creia que no en tindrien, i així és que quasi ho vaig preguntar per preguntar, però em van dir que sí, que en tenien, i que la més eficaç costava 28 euros. Jo no en sabia res, de mascaretes, ni de les seves diferències, i de quin podia ser el seu preu. Un cop comprada, vaig tenir l’evidència que s’hi havia aplicat un preu especulatiu dins d’una forma de negoci abjecte que fins em va fer sentir malament com si en fos còmplice: no tothom podia comprar-se aquella mascareta, que m’havien venut com un tresor, i, per tant, no s’hi podia protegir. Ni amb aquella ni gairebé amb cap altra. Però tampoc em semblava que havia d’assumir tanta culpa, i és així que vaig començar-me a fer una sèrie de preguntes que no han cessat des de fa dos mesos.

Preguntes, de fet, tan evidents com ara: com és que no es va preveure res i que, entre altres productes suposadament necessaris per protegir-se del coronavirus, no hi havia mascaretes? Ni tan sols als hospitals. Com és que s’ha permès especular amb el preu de tots aquests productes? Si les mascaretes protegeixen, no van ser obligatòries per transitar pels carrers mentre no n’hi havia? Un cop n’hi ha hagut, de manera que els seus preus són més assequibles i fins se n’han repartit, per què segueixen sense ser obligatòries? Això havent-hi tantes normes i tantes prohibicions. No ho són tant, de necessàries? O, de fet, no protegeixen tant? No vull fer de policia i recriminar a qui no en duu. El cas és que em sento estranya. Aquests últims dies he sortit a passejar un parell de cops per Barcelona: partint de casa meva i per proximitat, una en direcció al mar i una altra fins arribar a Montjuïc. Passejar duent mascareta se’m fa, a més d’incòmode, estrany, però també m’estranya que m’estranyi veure gent que no en duu.