Opinió

Ombres de primavera

Agnès Varda i els Black Panthers

“Un testimoni contundent sobre el moviment que va néixer per a l’autodefensa dels afroamericans davant de l’agressió policial

Arran de les protestes indignades davant de l’assassinat de George Floyd com una prova més d’un racisme socialment persistent executat per la policia, he vist reiteradament recomanada Crema Mississipí, pel·lícula de 1988 que, dirigida per Alan Parker, s’inspira en el cas real de la desaparició el 1964 de tres militants pels drets civils dels afroamericans a Jessup County, a l’estat de Mississipí, campant-hi el Ku-Klux-Klan. Ho aborda a partir de la investigació de dos agents de l’FBI, un dels quals un racista manifest, de manera que el protagonisme recau en dos blancs. A banda que el film s’hagi qüestionat per atenir-se menys als fets que als mecanismes convencionals d’un thriller, té l’efectisme propi de Parker, tan procliu a la manipulació emocional dels espectadors, que, de fet, hi poden corroborar tots els supòsits sobre el racisme als EUA. Això mentre, ho dic començant per mi mateixa, no sé si som prou conscients (i massa tolerants) de l’existent entre nosaltres i arreu d’Europa.

En tot cas, em permeto de fer uns altres suggeriments cinematogràfics en relació amb el tema, com ara la filmografia pràcticament completa de Spike Lee i, posem per cas, Law and order, un documental del 1969 realitzat per Frederick Wisseman (i així és a la seva manera observacional, sense remarques i manipulacions, però amb una gran implicació humanista) sobre el fer quotidià de la policia local a la ciutat de Kansas. Només són uns pocs exemples, als quals afegeixo especialment un altre documental, Black Panthers, per l’estima que tinc a la seva directora, Agnès Varda, i pel fet que és un testimoni poderós i contundent sobre un moviment que, com s’hi diu, va néixer per a l’autodefensa dels afroamericans davant de l’agressió policial amb permissivitat judicial i governamental. El film va ser rodat l’any 1968 a Oakland (a la badia de San Francisco) en un moment en què la comunitat afroamericana protestava en contra del judici a Huey Newton, militant dels Panteres Negres acusat de matar un policia en un tiroteig. Per als afroamericans, Newton era víctima d’un muntatge policial. Varda, que hi intervé com a narradora, reconeix que els fets són confusos (sempre va ser una cineasta conscient de la dificultat d’arribar a cap a veritat conclusiva) mantenint un compromís amb els afroamericans. Com ella diu, la policia d’Oakland, malauradament cèlebre per la seva brutalitat, fins disparava a l’esquena: “Com en el cas de Bobby Hutton, de 17 anys, que corria desarmat després d’un combat desigual en què 50 policies van disparar 1.000 cartutxos.” Hi ha coses que, finalment, canviaran?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia