Opinió

Full de ruta

Manuel Cuyàs

Polemista nat, observador atent, articulista brillant, conversador irònic. Un amic, més que un mestre

No li agradava que li diguessin mestre. Jo al principi pensava que, igual que els alumnes assenyalen de qui han après, també els mestres poden escollir a qui consideren aprenent. Ximpleries. En realitat, a Manuel Cuyàs l’incomodava això de mestre perquè el situava dalt d’un pedestal on no volia ser-hi. Ell era d’estar al mig de tot, cara a cara, buscant conversa intel·ligent, assajant un punt de vista nou, sorprenent amb una anècdota divertida o un comentari mordaç, i reclamant el mateix al seu interlocutor. Un polemista nat, un observador atent, un articulista brillant, un conversador irònic i intel·ligent. Un amic, més que un mestre.

El vaig conèixer fa vint-i-quatre anys a la redacció d’El Punt del Maresme. Ell feia de director, havia renunciat al despatx que l’empresa li havia previst, i s’havia instal·lat al centre de la redacció, enmig del desgavell de trucades, crits, bromes i emprenyaments dels joves periodistes i comercials al seu càrrec. Allò bullia, i ell hi llançava sempre més benzina: ens animava a ser valents en els temes, i planers i atrevits en la manera d’explicar-los, a llegir Gaziel, Pla, Sagarra o Josep Maria Planes. Va fer una feina que llavors ningú feia a les facultats de periodisme: descobrir-nos la nostra tradició periodística, la dels innovadors i republicans anys trenta.

Aquell despatx que no utilitzava es va convertir en una sala de visites. Quan venia un alcalde enfadat per alguna informació, en Cuyàs s’hi tancava amb ell i defensava els seus periodistes amb ungles i dents. Més d’un cop engegava aquelles visites, directament, a pastar fang. Si la informació era correcta, ja s’hi podien posar fulles. No era un radical, ni un justicier, ni pretenia canviar el món des de dalt d’una rotativa: ell venia d’un catalanisme profund i insubornable i dels moviments antifranquistes de Mataró. Els engegava, simplement, perquè volia ser honest amb la seva idea del periodisme: un periodisme lliure, democràtic, polemista i intel·ligent. Tal com el va exercir fins al seu darrer article. Et trobarem a faltar, mestre, amic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia