En la mort de Frederic Suñer

Encara estic colpit pel traspàs de Frederic Suñer i Casadevall. Havia tingut l’oportunitat d’haver-lo pogut tractar molt i en més d’un aspecte de la seva llarga i prolífica vida, tant política com pública i professional.

Més enllà de la seva biografia en tots aquests aspectes –i que els mitjans, com aquest, ja s’ocupen de reproduir–, els que el coneixíem bé segur que coincidirem en la talla humana d’en Frederic. Va saber aportar humanisme a tota la seva tasca política, com a president de la Diputació de Girona durant tres anys i com a alcalde de Palafrugell durant dotze.

Va ser un enamorat de la població on va néixer i, per això, es va vincular activament a la Fundació Josep Pla, que va presidir de 1992 a 2006; és a dir, va viure els anys decisius del seu creixement i en va ser una peça clau.

No vull passar per alt que en Frederic era un savi farmacèutic i un analista clínic reconegut i apreciat per tothom que l’havia conegut, a la farmàcia familiar o al seu laboratori d’anàlisis clíniques, el primer de Palafrugell. Ell sempre deia que es considerava, per sobre de tot, un home de ciència, més que no pas un polític. I era així. La política li va arribar com a conseqüència del seu esperit generós i altruista, com ho va demostrar en les responsabilitats diverses que va ocupar, inclosa la de president de l’Institut d’Assistència Sanitària.

Però hi ha una qüestió que supera totes les anteriors, i que avui vull subratllar d’una forma especial. En Frederic Suñer va excel·lir com a persona. I aquest és un aspecte cabdal de la seva personalitat. Mai no va ser un sectari. En res. Estimava les persones i les tractava com a tals. I es feia estimar. En la política va tenir els seus encerts i desencerts, com ens passa a tots els que ens dediquem a gestionar el bé comú. Però van ser inqüestionables la seva dedicació i la seva voluntat d’arribar a acords amb tothom, fins al punt que això li va ser possible.

Amic Frederic, descansa en pau. El teu record, el teu mestratge i el teu llegat –plasmat en nombrosos llibres i articles sobre política i ciència– sempre els tindrem ben presents tots aquells que t’hem estimat i que tenim, avui, el privilegi d’haver recollit el teu llegat. Pla va qualificar d’homenots les personalitats notables. I en Frederic va ser-ho.