Opinió

FRANCINA MARTÍ

PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT

“L’essència de l’escola rau en la relació personal i el contacte humà”

Els mestres han hagut d’adaptar-se a un ensenyament a distància per la pandèmia i ara miren d’aprendre les lliçons per millorar la seva feina

A Francina Martí, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat li ha tocat viure una de les situacions més estranyes de la història de l’educació al nostre país. En parla amb El Punt Avui.

Els nens han estat els grans oblidats de la pandèmia?
Totalment. Els grans perjudicats d’aquesta polèmica són els infants, el dret dels infants a l’educació, a anar a escola. No s’entén que es desconfini tota la societat i els infants siguin una excepció. Això demostra que no tenim clar que els infants no només són el futur de la societat, sinó el present. Els infants en aquesta societat són ciutadans de segona o tercera classe, no són ciutadans de ple dret.
S’haurien d’haver reobert abans les escoles?
Al juny hi hauria d’haver hagut més oportunitats perquè els infants tinguin el dret a l’educació. Ara hem de posar tota l’energia a preservar aquest dret, al setembre i en què davant altres possibles pandèmies tinguem una adaptació més a curt termini. La comunitat educativa és molt lenta en el mal sentit de la paraula. Ens costa fer les coses, introduir canvis. En una situació d’emergència va costar un temps posar-nos les piles.
Aquests dies hem vist imatges de nens molt separats, fent cua per rentar-se les mans... Fins a quin punt val la pena apressar-se a reobrir les escoles i treballar en aquestes condicions?
No hi ha hagut un diàleg prou profund entre el col·lectiu de sanitaris i el de mestres. Quan s’han descrit les mesures per reobrir un bar o un restaurant s’ha fet pensant en el propòsit que té aquell establiment. Sobta que aquestes mesures hagin de ser tan rígides i tan estrictes per a una escola i que, en canvi, en un bar o en un restaurant la gent pugui estar asseguda en una taula sense guardar la distància de seguretat. Si els nens no es poden tocar, no poden fer servir les joguines i han d’estar a dos metres l’un de l’altre, no es pot portar a terme l’activitat pròpia d’una escola, que es basa, sobretot, en el contacte humà.
El contacte humà ha estat una de les grans reivindicacions aquests dies.
S’ha vist que l’ensenyament a distància, en un moment d’emergència, ens ha servit per mantenir el contacte, encara que sigui a través del vídeo, però que l’essència de l’escola rau en la relació personal i el contacte humà. Totes aquestes mesures han de tenir en compte això.
Darrerament hi ha hagut qui ha acusat els mestres de no haver estat a l’altura. Us sentiu maltractats, menystinguts, incompresos...?
Ens ha faltat un punt de gosadia, un punt de valentia. És veritat que el suport de la conselleria ha estat molt feble i el col·lectiu de mestres i directors que estava donant més la cara s’ha sentit molt sol. La lliçó que hem d’aprendre és que, davant de reptes tan grans, no podem anar fent cadascú la nostra i esperar que ens diguin què podem fer. Hem d’actuar de manera molt més col·lectiva. La feina més important que s’ha fet durant tot aquest temps és mantenir el vincle entre l’escola i l’infant.
L’aprenentatge digital d’aquests dies es traslladarà a l’aprenentatge presencial quan la situació es normalitzi?
Espero que sí. Una de les coses que ha demostrat la pandèmia és que no es pot fer el cent per cent de l’educació virtual i que la virtualitat s’ha de fer servir per a altres coses, no per fer conferències en línia.
Els darrers anys hi ha hagut un ‘boom’ de l’aprenentatge per projectes i per competències. S’ha fet bé o s’ha venut fum?
Hi ha hagut una mica de tot. És veritat que hi ha hagut coses que s’han venut com a treball per projectes o escola Montessori, treball per ambients... i al final ha estat una etiqueta que, si rasques una mica, no té al darrere un projecte pedagògic coherent, però sempre que es fan proves hi ha l’assaig-error i crec que estem ben encaminats. El currículum que tenim és un treball per competències que no s’ha acabat de portar a terme. Encara tenim, per exemple, poca transversalitat en els aprenentatges, les assignatures estan molt compartimentades i el món no està separat per disciplines.
Fa poc s’ha anunciat que es retiraran els concerts a les escoles que segreguen per sexe. Quina valoració en fa?
Ja era hora! Som al 2020. La doble via de l’escola pública i la concertada fa que la segregació al nostre país sigui massa gran. Aquestes escoles, pagades amb fons públics, a sobre són centres d’elit amb nens i nenes separats. Si ho volen fer, que ho facin, però sense finançament públic. No fan un servei públic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia