Opinió

Ombres d’estiu

Mirant el cel

“Fabrici experimenta una calma feliç contemplant una “bellesa sublim” a mitjanit

Deixant enrere un tram de la novel·la que s’acosta a l’òpera bufa, amb una xarxa d’intrigues amoroses en què cada enamorat desconfia dels sentiments de qui estima o espia i conspira per tal de malbaratar les relacions alienes de qui no el correspon o l’estima d’altra manera, ahir vaig fer un salt a La cartoixa de Parma per arribar a un moment en què Fabrici del Dongo, vora el llac de Como, s’extasia davant d’una bellesa que el narrador qualifica de sublim, a banda que aquest sigui un concepte estètic que, a partir de Kant, els filòsofs romàntics van dissociar de la bellesa: allò absolutament gran que agita i commou, precisament a diferència del bell que mena a una contemplació tranquil·la. El cas és que Fabrici experimenta una calma feliç contemplant una “bellesa sublim” a mitjanit. Què veu sense que, evidentment, hi hagi llum artificial? “Els arbres dels bosquets que el senderó travessava constantment dibuixaven el contorn negre de llur fullam damunt una estelada coberta per una boira prima; les aigües i el cel eren d’una serenor profunda.” Potser aquesta “bellesa sublim” té a veure amb l’estat d’ànim de Fabrici, però diria que podem compartir la sensació que, només havent-hi la llum dels estels, hem “vist” coses mai vistes. Una meravella cada cop més estranya.

Fabrici mira el cel pensant que es retrobarà amb mossèn Blanès, a qui sent com el seu “pare vertader” (això no té a veure amb el biològic, perquè en aquest cas un oficial francès palpita com un fantasma a la novel·la) mentre és a prop dels dominis del pare “oficial”, el marquès del Dongo, que pràcticament l’ha repudiat. Mira el cel on mossèn Blanès, des de l’observatori instal·lat al campanar de l’església de Grianta, hi llegeix averanys. O així ho creu Fabrici i, ves per on, també el narrador en concedir-li que veu l’avenir. Però no ens avancem, sense que hàgim dir aquella paraulota amb la qual, precedida pel “no facis”, se’ns demana que no expliquem què passarà. El cas és que, abans de trobar-se amb l’estimat mossèn que va introduir-lo en l’astrologia, es fa una pregunta que no ens és del tot aliena: “Que potser hi ha una engruna de veritat en aquesta ciència?” De la mateixa manera que, canviant l’astrologia pel que vulguin o fins i tot mantenint-la, ressonen aquestes consideracions de Fabrici: “Un grapat d’idiotes i de gent llesta es posen d’acord (...): valent-se d’això, s’imposen a la societat, que els respecta, i als governs, que els paguen. Els donen favors a cabassades precisament perquè no són totxos, i el poder no ha de passar cap angúnia que revoltin els súbdits i facin enrenou...”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia