Opinió

Raça humana

Una terra de resistents

El cooperant francès Benoît Maria del qual parlàvem ahir ha entrat a formar part d’una llarga i inadmissible llista de defensors dels drets humans assassinats a l’Amèrica Llatina, la majoria de forma totalment impune. Encara a Guatemala escrivim el nom d’Alberto Cucul Choc, guardabosc del parc nacional Laguna Lachuá, un dels principals pulmons del país, on hi ha 120 espècies de mamífers, 77 d’aus i 36 de peixos. El 8 de juny del 2020 a Alberto li van disparar i un seu company, molt espantat, va explicar la terrible pressió amb què desenvolupen el seu treball, amenaçats i sense empara davant el poder de l’agroindústria, dels consorcis de tala il·legal de fusta i dels qui cacen espècies protegides. Què han de fer? Arriscar-se o mirar cap a un altre costat i recollir la coima? (S’han documentat 30 morts i 290 casos d’agressions a activistes mediambientals entre 2018 i 2019). Qui té la responsabilitat d’aturar els crims? És una violència que creix en tot el continent: Una magna investigació periodística centrada en nou països revela que en deu anys durant el període 2009-2019 es va produir un mínim de 2.367 accions contra líders de comunitats que lluiten per preservar l’ecosistema. Qui els ataca? Els sicaris de la mineria, les hidroelèctriques, els depredadors de camps i boscos, l’anomenada justícia... Què custodien ells? L’aire, els rius, la selva, els seus recursos i el futur pels seus fills, però també, tinguem-ho clar, la vida de tots nosaltres. En els pròxims dies coneixerem alguns protagonistes d’aquesta terra de resistents que es nega a desaparèixer.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.