Opinió

Raça humana

Julián no pot descansar en pau

Cada dia Julián Carrillo Martínez, dirigent rarámuri de Coloradas de la Virgen (comunitat del municipi Guadalupe y Calvo, serra de Tarahumara, estat de Chihuaua, Mèxic) comprova desesperat com els latifundistes destrossen impunement el bosc, assequen les fonts, assolen la terra. Julian no pot descansar en pau. No solament perquè el van assassinar el 24 d’octubre del 2018 (les mesures cautelars davant les amenaces rebudes van ser insuficients) sinó també perquè la seva família va anar-se’n del poble espantada i sense celebrar el ritual de comiat que marca la tradició: Al cap de vuit dies es convoca el difunt, el conviden a compartir tesgüino –cervesa de blat de moro– i li demanen que no torni més ni es preocupi per les coses d’aquest món. No és gens estrany que Maria, l’esposa i els fills hagin intentar fugir d’una violència que els castiga de molt a prop: el 2016 van matar el fill gran, Víctor; el 2017, dos nebots; el 2018, un gendre i el seu home; el 2019, Otília Martínez Cruz, neboda de Julián. Otília continuava la lluita del seu oncle contra la tala il·legal d’arbres associada al cultiu del cascall (heroïna per als Estats Units) i havia interposat judici per aconseguir la nul·litat d’uns permisos –molt sospitosos– d’aprofitament forestal concedits fa anys per la Secretaria del Medi Ambient. Defensar els drets humans i el territori és especialment arriscat a Mèxic. Entre el 2012 i el 2019: 83 homicidis i 500 agressions a activistes, i n’hi ha moltes més que no es denuncien perquè es té por de la connivència de les autoritats. És clar que Julián no pot descansar en pau.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.