la contra
Comencen els «exilis» fiscals
L'impost de successions fa que moltes fortunes catalanes marxin capa a altres territoris
Després d'un llarg clam popular i mediàtic que demanava canvis substancials en l'impost sobre successions a Catalunya, perquè considera la situació discriminatòria envers la resta del territori de l'Estat, el dia 7 de juny passat el DOGC publicava una llei a través de la qual es regula un altre cop aquest impost.
Ja em veia a venir que no aportaria cap sorpresa. La llei permetrà als que heretin alguns diners i qualque habitatge passar pel sedàs de l'impost amb una certa tranquil·litat econòmica. Hi ha un joc de bonificacions i deduccions que facilitarà escapar-se del seu gravamen, en una bona part, els que rebin un cabdal discret i/o quedin inclosos en un dels capítols concrets. Això fa que moltes persones es puguin sentir protegides, i també que el tripartit no hagi de patir en aquest punt a l'hora de les votacions...
Deixa fora, però, deliberadament, aquells que rebin béns per damunt d'aquest «passar» natural. Persones que siguin tan afortunades –per exemple– de rebre solars, cases de renda, naus industrials, etc. Cal veure que la tarifa s'eleva llavors des del tipus imposable del 7% sobre el cabdal relicte, fins al 32%. La darrera base fixa, import del «valor real» de l'herència o llegat, és la de 800.000 euros. Cada euro que excedeixi d'aquesta suma valdrà un trenta dos per cent, que és –fet i remenat– gairebé la tercera part de l'herència. Hom pot pensar que si li cau la breva d'una fortuna inesperada, i amb dipòsits bancaris líquids, fins i tot és just i social que una tercera part del que rebrà vagi a les arques públiques. Però no es pot dir el mateix de qui tingui la «sort» de rebre un patrimoni constituït per elements fixos de difícil liquidació, almenys a preus competitius. Com s'ho farà per pagar amb diners, si ha rebut solars i pedres? Els legisladors han tirat comptes i han vist que tan sols un 15% dels ciutadans es poden trobar en aquest context. I per un percentatge tan baix d'electors –molts de dretes– no es pot deixar que les arques públiques pateixin, sobretot en el moment actual.
És clar que si aquell que hereta no és parent directe del qui ha mort, llavors el tipus de 32% es multiplica per dos i, per tant, haurà de pagar el 64%! En aquestes condicions, és possible que hi hagi una desfilada d'hereus entregant les claus dels béns heretats a l'administració catalana, perquè ho administrin pel seu compte directament i s'estalviïn maldecaps.
Fugida cap a altres territoris de l'Estat
El que sap més greu és la desafecció que s'està produint precisament de les persones i famílies de major fortuna. Coneixedores que pràcticament en tots els altres territoris de l'Estat aquest impost és gairebé exempt, opten per llogar un immoble a qualsevol racó i empadronar-se en aquell indret, argúcia suficient per quedar-se lliure de l'impost, si ho fan amb el temps suficient. Són precisament els que tenen molta fortuna els qui no tenen gens difícil fer aquest canvi!
El poder ha de saber que les persones –en general– tenen el cap sobre les espatlles i no estan disposades a deixar-se arrissar –en vida, o en vida dels seus hereus– mentre els paios de Madrid, València o les Canàries s'ho miren amb un flabiol sonant i es fan un tip de riure quan veuen que els catalans som tan masoquistes que incitem les nostres primeres fortunes a tocar el dos cap a la seva comunitat, on tindran el dret a vot i un altre dia l'exempció de l'impost de successions i –en casos– de donacions en vida. El patriotisme està molt bé –diuen– però amb els diners no s'hi juga!
