Consens sobre els romanents municipals

Dimarts ens vam reunir trenta de les ciutats més grans de l’Estat, governades per tretze formacions polítiques diferents, per abordar solucions en relació amb el decret dels romanents municipals. I la bona notícia és que vam trobar el consens. El consens necessari per derogar l’actual decret dels romanents i demanar al govern de l’Estat que n’aprovi un de nou que conservi els elements positius de l’actual i modifiqui els punts més conflictius. N’hem parlat extensament durant aquest estiu i el tema ha ocupat portades, articles i editorials. Hem vist que el consens en l’opinió pública és gairebé unànime. No té sentit que els ajuntaments hagin de prestar els seus estalvis a l’Estat com a condició per accedir al fons Covid de recuperació econòmica i social. Igual que no té sentit que els ajuntaments sense estalvis quedin exclosos d’aquest fons.

Per això el primer consens al qual hem arribat és preservar el fons de 5.000 milions d’euros destinat a cobrir les necessitats extraordinàries causades per la pandèmia i a pal·liar els efectes econòmics que se’n deriven. Un fons per a tots els municipis, desvinculat de qualsevol forma de préstec, i amb criteris de distribució com la població, el nombre d’ERTO, l’increment de la taxa d’atur, el tancament d’empreses, el cessament d’activitat d’autònoms, i d’altres igualment objectius. Aquest fons resoldria la urgència que tenim els ajuntaments de poder disposar de recursos, tant dels que no comptem amb romanents com dels que en tenim però no en podem fer ús a causa de les limitacions de les lleis Montoro.

El segon consens, també molt ampli, és la necessitat de revisar i actualitzar el marc de la llei d’estabilitat pressupostària i fins i tot l’article 135 de la Constitució, en línia amb el que ja ha fet la Comissió Europea congelant el pacte d’estabilitat aplicable als estats membres. Si bé aquesta qüestió serà més lenta i no es podrà abordar a través d’un decret, també és cert que el consens actual permetria fer-ho relativament ràpid, abans d’acabar l’any 2020. Recordem que l’any 2011 PP i PSOE van modificar precisament l’article 135 de la Constitució en un temps rècord d’un mes, en aquell moment per imposar l’austeritat com a model de governança pública. Un model que hem vist que no ha funcionat i que només va fer que aprofundir la recessió i alentir la recuperació. Mentre no es facin efectius aquests canvis és primordial preservar allò que ja recull l’actual decret en relació amb l’ús dels romanents i la congelació de la regla de la despesa per als exercicis 2020 i 2021.

I el tercer gran consens és blindar que els ajuntaments tinguem un percentatge de participació en els fons europeus de reconstrucció que sigui equivalent al pes de la despesa dels ajuntaments sobre el conjunt de la despesa pública. És una qüestió bàsica per garantir que tinguem un paper clau en la recuperació dels nostres pobles i ciutats.

És moment d’abordar la recuperació econòmica, de salvar famílies, empreses i pimes, però també és moment d’aprofitar per abordar els grans reptes de país en matèria ecològica, d’habitatge i de modernització i digitalització del model productiu. Per tot això és necessari que els ajuntaments puguem disposar dels nostres recursos, de la nostra capacitat financera i dels fons de recuperació econòmica i social provinents de la Unió Europea.

Som l’administració més propera a la ciutadania i hem demostrat responsabilitat i bona gestió dels recursos públics. Ara és l’hora dels ajuntaments!