“Pot caure tot”

No tants llops, Caputxeta! Pot caure tot! Pot caure tot! Anem a pams. Què és tot? Algun tipus de metàfora com la d’en Jordi Pujol a la comissió d’investigació amb allò que si s’espolsava massa la branca podien caure tots els nius? Ara resulta, senyor ministre, que el règim del 78 és un arc de volta i que si toquem una peça cau tot? Que és fet amb pedra seca com les parets de Cadaqués i de Menorca? Quina feina de paleta vàreu contractar que no amorterava els maons? Anem a pams. Què és tot? Tot el seu món de vostès? El món de cotxes oficials, despatxos, dietes que no justifiquen, targetes black, portes giratòries i consells d’administració en què representar la llocarada? Anem a pams. Què és tot? No feu llàstima. Els manobres continuaran a la formigonera, fent-li fer voltes. Els fusters passaran el ribot, llimant asprors. Els pagesos, a la terra, solcant-la i adobant-la. Barbers i perruqueres, als caparronets dels clients, dissimulant la caiguda dels cabells o dissenyant un canvi d’imatge. Professorat, a l’aula, motivant els gestors del futur. Sanitaris, als CAP i als hospitals, prevenint i guarint. Periodistes i escriptors, al teclat, difonent històries. Els repartidors deixaran els diaris a les bústies, els transportistes entregaran els paquets d’Amazon o de la cooperativa de proximitat i els pilots volaran d’una punta a l’altra del món. Quan diu tot, vol dir que a vostès els peta la zona de confort? Per molts anys! No fa cap mal que els piquin el clau.