Opinió

Keep calm

La pàgina 287

L’escrip­tor Vicenç Pagès prac­tica, també, la crítica literària, un gènere en el qual ha mar­cat un estil propi. En una de les seves dar­re­res res­se­nyes, a L’Avenç, reco­mana la lec­tura d’una novel·la de San­dro Vero­nesi, però això sí, “atu­rant-nos a la pàgina 287”. Tot el que ve després no li sem­bla a l’alçada de l’ante­rior. El crític pensa que el relat, pas­sada aque­lla pàgina, perd l’elegància i la gràcia i que ja no sem­bla del mateix autor. Davant d’això acon­se­lla al lec­tor que s’estalviï el que segueix per “rete­nir el millor d’un lli­bre alta­ment reco­ma­na­ble”. L’admi­ra­ble crític aplica al lli­bre un prin­cipi per­fec­ta­ment gene­ra­lit­za­ble en múlti­ples aspec­tes de la vida. Quan­tes coses no hau­rien aca­bat bé si hagues­sin aca­bat quan tocava! La gestió dels finals és un dels grans temes de l’existència i es mani­festa en tota mena d’àmbits. Quin és el moment just perquè mar­xin els con­vi­dats d’un sopar? Quin és el moment precís en el qual un dra­ma­turg ha de deci­dir escriure “teló” per tan­car una obra? Quants polítics no tindríem encara avui d’hono­ra­bles refe­rents si hagues­sin sabut ple­gar abans d’espat­llar-ho tot? Per no par­lar de les rela­ci­ons huma­nes. Quan­tes amis­tats no s’hau­ran per­dut per voler-les allar­gar més enllà del rao­na­ble? I de quan­tes pare­lles no en tindríem un record magnífic si s’hagués optat per dei­xar-les a temps i “rete­nir-ne el millor” com diu Pagès de la novel·la? Quan hem de donar per aca­bat un arti­cle? La temp­tació de voler allar­gar el final ho sol embo­li­car tot. En fi, els pale­tes ho saben més bé que ningú: a les obres, com a la vida, sem­pre te la jugues amb els aca­bats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.