Opinió

LA GALERIA

Llibres que negregen

Se’ns acaba Montalbano, però els lectors de novel·la negra no hem de patir perquè tenim material nostrat de primera

Surto de la llibreria amb el darrer Camilleri i sé que en dos dies me l’hauré acabat, que m’haurà encantat i que restaré trist perquè se’ns acaben les històries noves de Salvo Montalbano, en català. Però no hi ha res a fer. Tenim molta novel·la negra nostrada per llegir i per això, ara que arriba Sant Jordi, em permeto recomanar-los alguns títols. De sobte pensa en mi és el títol que el cassanenc Jordi Dausà –que va enlluernar amb Lemmings– ha publicat a Llibres del Delicte. Enganxa, i enganxa molt, i ens mostra un escriptor que creix a cada novel·la. Passa en una urbanització com n’hi ha tantes a la Selva i no sé si és una negra com il faut, però té una gran història al darrere i també hi ha morts i sobretot molta acció que ens fa pensar. Negra i rural és Els cadàvers del candidat, de Miquel Aguirre, per riure i per creure que en aquesta esbojarrada i ben escrita novel·la sobre la prèvia d’unes eleccions municipals hi ha moltes més veritats que les que pot semblar, cadàvers al marge. Per partir-se. El periodista i escriptor badaloní Jordi Cervera ens presenta Justícia quasi poètica, editada per Crims.cat, sobre un filòsof mediàtic, una jutgessa respectada. una jove sense futur i un delinqüent pagat d’ell mateix. Si anem cap a l’Empordà, Joan Manuel Soldevilla, un dels homes que més saben de còmic del món, negreja del tot amb Autopista. Amb un ritme semblant al d’un capítol de La patrulla dels castors, un còmic més conegut a França que no pas aquí, relata la història de com una dona que acaba de quedar vídua perquè han atropellat el seu home agafa les seves tres criatures de 12, 10 i 3 anys i fa una road movie de quinze dies per passar el dol. La cosa sorprenent és com el passa, aquest dol i els asseguro que no decep i que atrapa. Com també ho fa Laia Vilaseca amb La noia del vestit blau, una rural-noir que passa al Berguedà i que relliga un antic accident a les mines del poble inventat de Treviu, el suposat suïcidi de la noia del títol i diverses històries que s’entronquen i que es llegeixen molt bé al llibre que, recuperat d’Amazon per l’editora Núria Puyuelo, publica a Rosa dels Vents. I no és negra, però també és recomanable Un món sense l’Oriol Gante, de la M. Mercè Cuartiella, també empordanesa de devoció i de fets, que aconsegueix una novel·la que ens parla d’una història des de diferents perspectives, com unes variacions musicals. Molt per llegir!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.