Opinió

OPINIÓ

‘Brexit’: efectes contundents

Fa quasi cinc anys des del resul­tat del referèndum del Bre­xit i han pas­sat mol­tes coses a la UE i més encara en el si del Regne Unit. En el pla polític, han cai­gut dos pri­mers minis­tres, Came­ron i May, i el cap de l’opo­sició labo­rista Jeremy Corbyn; també hi ha hagut tres elec­ci­ons, s’ha reforçat el Par­tit Naci­o­nal Escocès i s’ha remo­gut la relació entre les dues Irlan­des. En el pla econòmic i social, s’ha gene­rat incer­tesa i con­fusió a la ciu­ta­da­nia britànica i també entre els tres mili­ons d’euro­peus que viuen al Regne Unit. Però ara el Bre­xit ja és un fet i s’ha de ges­ti­o­nar.

Pri­mer es va fer l’acord entre el Regne Unit i la UE per esta­blir les con­di­ci­ons de reti­rada orde­nada –sig­nat l’octu­bre del 2019–, el qual esta­blia bàsica­ment que, durant l’any 2020, tot i que for­mal­ment el Regne Unit ja no for­ma­ria part de la UE, les con­di­ci­ons de les rela­ci­ons entre tots dos segui­rien com esta­ven. Men­tres­tant, es com­pro­me­tien a fer l’acord bila­te­ral de comerç i coo­pe­ració, que regeix les rela­ci­ons a par­tir del pri­mer de gener del 2021. Com era pre­vi­si­ble, no va ser fàcil arri­bar-hi, prin­ci­pal­ment per la poca volun­tat i exigències del pri­mer minis­tre britànic, Boris John­son. I final­ment, quasi en el temps afe­git, el 24 de desem­bre del 2020 es va asso­lir l’acord, que per­me­tia, almenys, desac­ti­var totes les alar­mes i incer­te­ses que pla­ne­ja­ven sobre l’eco­no­mia, les dua­nes, la soci­e­tat... i gene­rava un sen­sació de pas­sar d’un pre­vi­si­ble Bre­xit dur a una sor­tida més o menys orde­nada. Això no va evi­tar cues a les dua­nes i dub­tes a les admi­nis­tra­ci­ons, empre­ses i ciu­ta­da­nia, però també va gene­rar un cert alleu­ge­ri­ment. I en aques­tes con­di­ci­ons vam començar l’any 2021.

Ara podem dir que, amb dades del gener, les expor­ta­ci­ons britàniques a la UE han bai­xat un 60% i les de la UE al Regne Unit, un 27,4%, moti­vat en part per les difi­cul­tats admi­nis­tra­ti­ves que repre­senta la nova rea­li­tat. A més, l’acord que es va esta­blir per a Irlanda del Nord no acaba de ser ben vist per la ciu­ta­da­nia, perquè com­plica la interacció eco­no­mi­co­so­cial entre les dues Irlan­des. A Escòcia, que, com Irlanda del Nord, va votar a favor de seguir dins la UE, també s’ha gene­rat la sen­sació d’avançar cap a un nou referèndum d’inde­pendència.

Així, el Bre­xit no només té con­no­ta­ci­ons econòmiques i soci­als, sinó que també pot ser motiu de gene­rar ines­ta­bi­li­tat política. I, per aca­bar-ho d’ado­bar, la pandèmia de la Covid-19, que ho afecta tot i també ha gene­rat més tensió entre la UE i el Regne Unit. Tant en les deci­si­ons polítiques de gestió de les vacu­nes com en la dis­tri­bució d’algu­nes d’aques­tes, i des­en­ca­dena con­flic­tes seri­o­sos entre Brus­sel·les i Lon­dres. És evi­dent que el millor seria que no s’hagués produït el Bre­xit, però també queda clar que s’han de com­plir els man­dats democràtics, i això és el que s’està fent. Tot i això, i donat que la UE i el Regne Unit estan con­dem­nats a enten­dre’s pel bé de la ciu­ta­da­nia, el que s’ha de dema­nar als polítics és que no facin popu­lisme, sinó que ges­ti­o­nin la política en bene­fici del benes­tar de les per­so­nes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.