Opinió

A la tres

El perill adormit

“Els desastres passen i, en energia nuclear, quan passen són de proporcions èpiques per al planeta

Avui fa 35 anys que va explotar el reactor de Txernòbil. Les noves generacions probablement tenen una idea vaga de què va passar, o probablement hauran vist l’excel·lent sèrie de televisió que ho explica. El drama dirigit per Johan Renck segurament no segueix fil per randa la realitat i es permet certes llicències cinematogràfiques, però sí que dona una visió força completa de les misèries que a mitjans dels anys vuitanta es van viure. Això que veient només la sèrie d’HBO pot semblar ciència-ficció, va passar. No ha estat l’únic desastre nuclear de la història recent. L’11 de març del 2011 va tenir lloc l’accident de Fukushima, tot i que aquest va ser causat per un terratrèmol i el posterior tsunami que va provocar. La conseqüència, però, és la mateixa. Un desastre natural, vides destrossades i problemes de salut a posteriori. En una societat que es vol creure sensible, l’energia nuclear no hauria de tenir-hi lloc. Són innumerables els compromisos que els governs de nacions de tot el món han pres per desmantellar les centrals, però el cert és que continuen ben vives. A l’Estat espanyol hi ha cinc centrals en funcionament i sis instal·lacions que ja estan fora d’ús i en diferents fases de desmantellament. Però el febrer del 2011 el Senat va aprovar la denominada llei d’economia sostenible, per la qual es permet l’ampliació de la vida útil de les centrals nuclears més enllà dels quaranta anys si ho autoritza el Consell de Seguretat Nuclear. Els desastres passen i, en energia nuclear, quan passen són de proporcions èpiques per al planeta.

Mentrestant, l’ésser humà continua intoxicant els mars amb plàstics, no renuncia a la fusió nuclear, emet gasos amb efecte hivernacle, tala selves i degrada sense miraments l’espai habitable. I es proposa colonitzar Mart per carregar-se un altre planeta ara que pràcticament ja n’ha espremut un. Això mentre la Xina no adopta cap nou compromís ambiental i els Estats Units tornen a les cimeres del clima després d’haver-ne marxat. Si entre tots no fem un pensament, desastres com els de Txernòbil quedaran en una simple anècdota davant el llegat desolador que deixarem als que vindran.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)