Opinió

LA GALERIA

Dies de ràdio

La ciutat dedica un passeig a Francina Boris, primera veu de la ràdio gironina i una activista de la llengua i la cultura

Dos fets sense cap aparent connexió m’han fet pensar en els anys que vaig viure a Ràdio Girona, als anys 70 i 80 del segle passat. Per una part el dimecres 28 d’abril estava previst l’acte en què es donava el nom d’un dels passeigs centrals del sector del Pla de Baix de Domeny a Francina Boris Codina. L’acte es va suspendre per la pluja però es farà aviat perquè el ple ja va aprovar donar el nom d’un passeig a la que va ser la primera veu de Ràdio Girona, el 1933. La Francina, a qui malgrat la diferència d’edat vaig considerar amiga i protectora, va morir el novembre del 2013 i és d’absoluta justícia que la ciutat li dediqui un record en forma de passeig, com ha fet amb altres destacats membres de la comunitat. La Francina va dedicar la seva vida a la ràdio, de molt jove a Ràdio Girona, després a Ràdio Associació de Catalunya i, després de la guerra, que va viure a Barcelona i en què va estar al peu del canó literalment fins a l’entrada de les tropes nacionals, a l’emissora de la Rambla, de nou a l’emissora degana gironina on es jubilaria, tot i que va continuar fent el seu programa insígnia, Nostra dansa, que havia començat el 1942. I en català. Encara recordo la sintonia, una sardana de Ricard Viladesau, Girona 1808. Va ser locutora, però va ser sobretot activista per la llengua. Se la pot recordar per programes com ¿A quién felicitamos hoy? o Les hores de l’amistat, d’entreteniment, però sobretot per la feina que va fer per la llengua i la cultura catalanes a D’ací i d’allà, d’un clar país, Dreceres de nostra llengua, o Què en sabem, de Catalunya. L’altre fet és que en Paco Baso va anunciar a Facebook que preparava un llibre del seu pas per la ràdio. Encara el recordo arribar, l’abril del 1980, per fer els seus primers programes, que, com explica, tenien al control personatges com Isabel Gemio, Narcís Carreras o jo mateix. Era el cantant de Rock&Roll Damm i poc després va estrenar a l’FM de l’emissora, que havien posat en marxa Josep Maria Armargant i jo mateix amb un gran èxit d’audiència, el seu mític programa So de nit. Dono fe que va rebre milers de cartes d’una audiència infantil i juvenil multitudinària, que el va fer immensament popular. Dues maneres de fer ràdio, en uns anys llunyans. Honorem i recordem Francina Boris, que sempre ens va instar a formar-nos i que tant va lluitar per la llengua. I esperem el llibre d’en Paco Maco, que pot ser molt divertit.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.