Opinió

A la tres

Mobilització

“El 15-M va ser indignació, però ara hi ha més injustícia. Tornen les ‘manis’, però serveix de res protestar al carrer?

Tornen les manifestacions. Els últims dies hem comprovat com l’alleugeriment de les restriccions permet dur al carrer reclamacions, indignació o protesta (Nissan, Hasél, ANC pel 52%, el sector de l’oci, el del turisme... en quatre dies i amb reivindicacions diferents). El balanç del moviment dels indignats, una dècada després de l’ocupació de les places, pot fer pensar que no serveix de gaire mobilitzar-se. Encara hi ha més desigualtat i emergència social, la mateixa democràcia irreal, els bancs rescatats fa deu anys continuen a la seva i fins i tot el govern de l’Estat els ha de demanar moderació en els ERO! Però podria ser pitjor. Si la dreta continués a La Moncloa i hagués de gestionar l’actual pandèmia econòmica i social, per exemple. També s’han certificat les conseqüències de les retallades en l’àmbit de la salut, contra les quals alertaven els indignats.

Manifestar-se o mobilitzar-se remou consciències, empeny decisions, canvia injustícies i, encara que potser massa lentament, fa modificar normatives des de les institucions... Perquè sense el 15-M no s’entendrien l’ingrés mínim vital, el fre –que no aturada– als desnonaments cruels o els acords contra la pobresa energètica. És l’avenir diari de les administracions, els governs o els tribunals de justícia, sobretot, el que treu valor als guanys socials i els desvirtua.

L’independentisme reflexiona sobre la idoneïtat de mantenir les manifestacions massives sense precedent a Europa, vist que l’Estat només reprimeix. Únicament per recordar al món que som aquí, masegats però vius i indignats amb el marc polític del qual formem part per conquesta, paga la pena. Ara que els partits discuteixen sobre què fer amb el 52% dels vots en aquest marc autonòmic tutelat, farien bé de tenir clar que, abans de pactar, cal administrar amb encert i justícia social, per carregar-se de raó i eixamplar no només la base del sobiranisme, sinó el tronc, el cim i ara ja també la credibilitat, després de tres mesos de diàleg polític decebedor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia