Opinió

A la tres

Fer sonar la música

“Per molt que la música soni bé, si la lletra no es canta al mateix temps acaba resultant un nyap de melodia

Pere Ara­gonès prendrà pos­sessió avui del càrrec de 132è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya. Durant dos dies, des del Par­la­ment, ha tin­gut ocasió d’enu­me­rar qui­nes seran les pri­o­ri­tats d’aquest govern que neix, i, com sem­pre que algú comença un nou pro­jecte, la música sona bé. Valors soci­als, femi­nis­tes, verds i democràtics hau­ran de ser el pal de paller d’un exe­cu­tiu que, diu, no perdrà de vista la fita d’acon­se­guir un país inde­pen­dent. Però tot i que la tonada sigui atrac­tiva, tots sabem que, a tots els nivells de les admi­nis­tra­ci­ons polítiques del país, una cosa és el que es vol fer i una altra el que es pot fer. Les difi­cul­tats que es troba qual­se­vol ges­tor públic són mol­tes i d’índole molt diversa. I per superar-les és impres­cin­di­ble la con­fiança, la lle­ial­tat i el com­promís dels qui ho han de ges­ti­o­nar, tant d’una banda com de l’altra. Si un par­tit polític ja és una olla de grills amb famílies, sen­si­bi­li­tats i tendències com­ple­xes, haver d’enten­dre’t amb gent que ni tan sols són de la teva for­mació és un esforç titànic. Aquest esforç no és només desit­ja­ble que el tin­gui Ara­gonès. És exi­gi­ble a totes les per­so­nes que en for­ma­ran part. Perquè una cosa són les bones inten­ci­ons que diuen tenir tots ara i una altra és el des­gast del dia a dia. Que facin el que hagin de fer, però que el des­ga­vell que hi hagut en aquesta dar­rera legis­la­tura no es repe­teixi. Perquè per molt que la música soni bé, si la lle­tra no es canta al mateix temps acaba resul­tant un nyap de melo­dia.

Qui entona dife­rent –i és molt d’agrair– res­pecte a la legis­la­tura finita és el cap de l’opo­sició. Sal­va­dor Illa no ha dei­xat de dir res que no vul­gui dir. Un dis­curs dur cap al nou exe­cu­tiu. Però amb un to abso­lu­ta­ment dife­rent d’aquell a què Ciu­ta­dans –els que han per­dut trenta dipu­tats– ens havien acos­tu­mat. Però no cal pre­o­cu­par-se. Encara que no siguin cap de car­tell con­ti­nu­a­ran des­a­fi­nant i reme­mo­rant vells èxits, ara que els de Vox uti­lit­za­ran la mateixa tonada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia