Opinió

Adeu a un geni

Costa de parlar d’una persona amb qui fa només dos dies havia estat durant dues hores parlant de la vida. En Ribas, o el GENI, com li dèiem alguns, m’havia trucat dimecres perquè volia ensenyar la seva biblioteca de teatre (formidable, espectacular, feta a còpia d’anys i paciència) a en Salvador Sunyer i volia que jo l’acompanyés. Ens vàrem posar d’acord amb en Sunyer i finalment van quedar el divendres 18 de juny a les quatre de la tarda al seu temple teatral. L’Anna Carina ens hi va acompanyar. Abans vam saludar l’Anna Donato, la inseparable i adorable dona d’en Joan. En Joan estava assegut en una cadira de vímec, amb un coixí per estar més còmode. Físicament estava canviat, però no mentalment. Van ser dues hores en què en Joan Ribas ens va parlar dels seus primers records del món del teatre: “A l’hora del pati a La Salle tots els companys jugaven a futbol. Jo no, aprofitava per anar a veure com assajaven teatre els més grans.” En Joan ens va anar explicant històries: dels Pastorets, La Salle, Proscenium, El Punt, la Llibreria 22, i els seus viatges per teatres i a veure teatre, a Madrid, París, Avinyó, Sagunt, Almagro, Roma, Buenos Aires... De la Planeta i del seu nom.

Dels amics que l’han deixat, com ara en Carles Vivó, en Josep Capella, en Joan Canals –“el millor actor de teatre que he conegut”–, en Josep Maria Casas, el seu cunyat Salvador Donato i en Quim Masó, sempre el seu (i el meu) estimat i enyorat Quim Masó. Parlava i en Salvador i jo escoltàvem i alguna vegada li dèiem alguna cosa o es dirigia a mi: “Terribas, ensenya-li... Terribas...” Parlava i parlava però cada vegada amb més dificultat, però seguia, tenia ganes de parlar de la vida que se li acabava.

Sé que l’Anna Donato i en Joan Ribas m’aprecien. I jo a ells. Sempre m’han tractat com un més de la família. A l’Anna, li recordo aquell germà que es deia “Guillermo” i que va morir jove i que tindria la meva edat. En Joan sempre m’ha ajudat, m’ha esbroncat, m’ha fet reaccionar, m’ha aconsellat, m’ha renyat. Hem fet molta vida junts amb projectes i idees. En Ribas és i serà un GENI que tenia el seu geni.

Ha mort, ens ha deixat físicament però la seva obra continuarà, com el seu esperit, entre nosaltres i alguna vegada, per variar, ens renyarà.

Jo sempre li estaré agraït.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia