Opinió

Ombres d’agost

Una habitació amb vistes

“Ho diu l’escriptora Eleanor Lavish: “El paisatge italià incita a l’idil·li fins en el cas dels més apàtics”

La ide­a­lit­zació de la Tos­cana, entre super­fi­cial i sor­ne­guera, d’Under the Tus­can sun va fer que em revingués l’adap­tació que James Ivory va fer d’Una habi­tació amb vis­tes, novel·la deli­ci­osa i força irònica amb la qual, publi­cada el 1909, E.M. Fors­ter con­trasta la rígida moral anglesa, encara vic­to­ri­ana, amb l’exal­tació sen­sual ins­pi­rada per Itàlia. Ho diu l’escrip­tora Ele­a­nor Lavish (Judi Dench) a Char­lotte Bar­lett (Mag­gie Smith), que ales­ho­res acom­pa­nya una jove parenta (Lucy/Helena Bon­ham Car­ter) durant un viatge a Florència amb excur­si­ons per la roda­lia: “El pai­satge italià incita a l’idil·li fins en el cas dels més apàtics.” Més enda­vant, sabrem que en una novel·la n’apor­tarà un exem­ple expli­cat per Char­lotte, que ho ha vist sense poder-ho evi­tar: en un camp d’ordi encara verd, esquit­xat pel ver­mell dels galla­rets, un jove i una jove (Lucy) es besen impe­tu­o­sa­ment, moment que al film es fa visi­ble men­tre se sent Kiri te Kanawa can­tant Chi il bel sogno di Doretta, de La ron­dine, de Puc­cini, que ja apa­reix als títols de crèdit amb una versió de la mateixa soprano de la cèlebre ària O mio bab­bino caro. En arri­bar a la pensió Ber­to­lini de Florència, s’havien sen­tit frus­tra­des amb les seves habi­ta­ci­ons sense les vis­tes pro­me­ses sobre l’Arno. Durant el sopar, en com­pa­nyia d’altres turis­tes angle­sos, un home vita­lista (Mr. Emer­son/Den­holm Elli­ott) ofe­reix a les quei­xo­ses la seva habi­tació amb vis­tes i la del seu fill, George (Julian Sands), un jove tan sen­si­ble com ator­dit que es des­perta davant Lucy. No és a l’estiu, sinó a la pri­ma­vera tos­cana, que s’ena­mo­ren George i Lucy, però aquesta, a la tor­nada del viatge, s’auto­en­ga­nya pro­me­tent-se amb un indi­vidu (Cecil/Daniel Day-Lewis) tan ric com estret. Haurà de ser en un estiu a Sum­mer Street (poble fic­tici ubi­cat al com­tat de Sur­rey amb un refe­rent real: Holm­bury St. Mary) que, retro­bant-s’hi, Lucy reco­neix final­ment, quan ja arriba la tar­dor, el seu amor per George. A la pri­ma­vera següent, tor­nen a Florència. Seguint el fil de James Ivory, demà: Call me by your name (Luca Gua­dag­nino, 2017)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.