Treballs d'amor perduts

Afortunadament, l'estiu ens concedeix notícies com aquestes. Fa unes setmanes, un jutjat de Newcastle va condemnar a vuit anys de presó el súbdit britànic Raymond Scott, de 53 anys, pels delictes de possessió d'un bé robat (sis anys) i pel d'haver-lo tret fora del Regne Unit (dos anys més). No es va poder provar, en canvi, que fos el mateix senyor Scott l'autor del robatori del bé en qüestió, de manera que encara pot dir que se'n va sortir prou bé. Consignem, per fi, que aquest bé tan preuat no era altre que un exemplar first folio de les obres teatrals de William Shakespeare.

First folio és el nom amb què es coneix la primera edició de l'obra dramàtica (els sonets no hi són inclosos) del bard de Stratford-upon-Avon. El volum conté trenta-sis obres, compilades pels senyors John Heminges i Henry Cordell, amics personals de Shakespeare, que el van donar a impremta l'any 1623, set anys després de la mort de l'autor. Amb el títol de Mr. William Shakespeare's Comedies, Histories and Tragedies, en van fer imprimir un miler de còpies, de les quals n'existeixen actualment poc més de dues-centes. El preu de cada exemplar és al voltant dels tres milions i mig de lliures esterlines (una mica més de quatre milions dos-cents mil euros).

Bé, doncs un d'aquests exemplars, que havia estat robat de la Universitat de Durham fa dotze anys, era el que es trobava en mans del senyor Raymond Scott. Aquest, tot i trobar-se a l'atur, es donava una vidorra de gran luxe i posseïa un Ferrari groc, una col·lecció de roba de disseny (a les fotos del dia del judici sembla sortit d'un film de Douglas Sirk) i un deute amb el banc de més de cent mil euros, bona part dels quals havien estat enviats a una nòvia que el senyor Scott tenia a Cuba. I aquí està, naturalment, el quid de la cosa: cherchez la femme, com aconsellava Alexandre Dumas.

El senyor Scott necessitava líquid per mantenir el seu frenètic ritme de despeses, i va ser així que va decidir vendre el first folio. Primer, però, el va voler taxar, i no se li va acudir res més que demanar-ho a la Folger Shakespeare Library de Washington, un prestigiós centre d'estudis shakespearians, on naturalment no van trigar ni cinc minuts a identificar la joia bibliogràfica robada a Durham. La resta ja és història.

El jutge va considerar que el senyor Raymond Scott havia volgut “viure com un playboy per impressionar una dona que va conèixer a Cuba”. Dit així queda patètic, però què volen que els digui, jo trobo commovedora la història d'aquest picador madur i força incaut que a la seva manera es va encomanar a les muses per l'amor d'una mulata. I encara trobo més emocionant que el banc li donés crèdit il·limitat a compte d'una obra mestra de la literatura. Fa de mal dir, però em sembla que a Shakespeare no l'hauria desplagut aquesta història.