Rauxa contra pronòstic
No conec cap pronòstic que l'hagi encertat els últims anys. La política catalana ha entrat en una espiral vertiginosa. Montilla havia de girar full al caos maragallià i havia d'espanyolitzar Catalunya. Ni una cosa ni l'altra. Té més soroll intern que mai i Catalunya viu un dels episodis més sobiranistes que es recordi. Mas s'havia d'ofegar en la travessia del desert. Tampoc no ha estat així. Els governs tripartits han estat incapaços de bastir un relat coherent, reconeixen els seus ideòlegs. Ni pluja fina ni seriositat per apaivagar els ànims. Tot ha saltat fet a miques amb la nova tongada de catalanofòbia constitucional i amb el tsunami sobiranista. Puigcercós s'havia de vendre a l'espanyolisme i liquidar l'opció independentista. I resulta que condiciona un futur pacte de govern a una consulta d'autodeterminació.
Res s'ha complert. Esquerra era el partit estrella de les divisions internes, i mirin el PSC aquests dies o interpretin les diferents sensibilitats nacionals a CiU. Els partits estan en crisi perquè els manquen reflexos, els dos grans s'han tancat a una nova llei electoral i han negat l'aposta per la transparència i la democratització interna. També perquè tot va massa de pressa. Carod-Rovira en retirada, Castells preparant l'endemà i López Tena trencant el guió d'enfant terrible independentista en una casa que demana seny.
La rauxa s'apodera de la política catalana, en una traca final de legislatura per a la història. Fora les corrides de braus, fora les quatre províncies, a Catalunya res no és el que era. Fins i tot el 3% destapat per Maragall és avui, gràcies a Millet, un 4%. L'ombra de dubte, per dir-ho suau, empastifa de corrupció una classe política que només ella se sap distingir. L'oasi es va acabar amb Pujol, però alguns miratges són avui confusos.
Mirar-s'ho de prop és un error. Cal distància. Llegeixin premsa madrilenya per entendre la ruptura Catalunya-Espanya. Llegeixin premsa internacional per comprovar que, a ulls del món, Catalunya és més singular, moderna i diferenciada d'Espanya que mai. Encara que sigui per una iniciativa legislativa popular, no pas pels polítics.
