Opinió

LA COLUMNA

Captiveris

Xopar la ploma a la tinta de les misèries d'un cap­ti­veri pot ser un negoci tan rodó com els bar­rots de la gar­jola. Els edi­tors pixen colònia cada vegada que albi­ren l'ocasió de con­ver­tir en èxit de ven­des l'estada d'algun famós a l'hotel dels pobres i, si els convé, són capaços de tenir impresa i enqua­der­nada la crònica del reclús l'endemà mateix de la seva posada en lli­ber­tat. Escriure un lli­bre és laboriós com exca­var un túnel sota les rei­xes, però aquest gènere novel·lesc ens per­met des­co­brir pre­sump­tes autors (la pre­sumpció sem­pre és sagrada) que mai no havien publi­cat una sola rat­lla i de cop, després d'haver pas­sat per la gàbia, les escri­uen a una velo­ci­tat taquigràfica. Natascha Kam­pusch nar­rarà les memòries dels seus 3.096 dies de segrest i escla­vatge en un lli­bre que sor­tirà al setem­bre. Tres mil dies són molts dies per apren­dre a escriure. Mario Conde també va saber apro­fi­tar els deu anys de con­demna a Alcalá Meco i en va sor­tir amb un lli­bre sota el braç, Memo­rias de un preso, que es ven molt bé perquè es veu que enganxa més que la bri­llan­tina que gas­tava quan manava al Banesto. Henri Charrière, l'autor de la novel·la que va ins­pi­rar la pel·lícula Papi­llon, n'és un pre­ce­dent il·lus­tre. El van tan­car en una presó de la Gua­iana fran­cesa el 1931 i, després de nom­bro­ses fugues i noves cap­tu­res, Papi­llon (que es va gua­nyar el motiu perquè mai no va ple­gar les ales davant els càstigs peni­ten­ci­a­ris) va que­dar lliure el 1945 i va escriure un lli­bre biogràfic que va donar la volta al món. Ara a la llista hi hem d'afe­gir Lluís Pre­na­feta. Només va pas­sar qua­ranta dies tan­cat i ja té publi­ca­des dues-cen­tes pla­nes titu­la­des El mal­son, És clar que una cosa és escriure Papi­llon i l'altra fer el papa­llona amb una èpica de tan poca volada com aquesta: Macià Ala­ve­dra, el veí prostàtic de la cel·la del cos­tat, dema­nant cada dos per tres permís als guar­di­ans per anar a ori­nar, o ell mateix, sobre­vi­vint, pobret, a la inhu­mana prova de sub­jec­tar la bossa de la roba amb una mà i els pan­ta­lons amb l'altra perquè li havien tret el cin­turó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.