Confiança

Aquest estiu, com cada estiu, als carrers de les ciutats catalanes es nota, cada cop més, la presència de venedors africans que proven de fer el seu agost tot venent bosses de mà, cinturons i altres productes. A cada angle dels llençols que fan servir per posar-hi les mercaderies hi ha una corda, de manera que puguin recollir-ho tot en un tres i no res si algun policia s'hi acosta. Per això, hi ha catalans que creuen que són una mena de delinqüents: fa uns mesos, no recordo quin autor es va estranyar, en aquest mateix diari, del fet que les autoritats encara no els havien fet fora del carrer. Sense ni sospitar, m'imagino, que bona part d'aquests marxants pertanyen a una societat comercial ben respectable, fundada a Touba, Senegal, el 1895.

Anomenats murids, els membres d'aquesta organització sufí mundial intercanvien les seves mercaderies a crèdit, sense emprar cap tipus de tràmit escrit. Per exemple, als anys 80, els murids de Nova York van enviar roba i aparells elèctrics als seus homòlegs a l'Àfrica occidental, els quals, després de vendre-ho, van comprar i lliurar els barrets, rellotges i ulleres de sol que els seus col·legues reclamaven, per telèfon, des de Nova York.

A més, tots els venedors murids envien trameses de diners –un total de 20 milions de dòlars l'any– a Senegal, per construir-hi hospitals i escoles, i per ajudar totes aquelles famílies murids, visquin on visquin, que puguin tenir problemes econòmics. Pot ser, doncs, que els venedors africans als nostres carrers siguin il·legals, però no per això deixen de ser persones de la més absoluta confiança.