La ciutat endreçada

Des de fa un quants dies tot pas­se­jant per Girona, observo la gent que bada per la ciu­tat, sobre­tot aquells que ron­den prop d’algun con­te­ni­dor, a veure si des­co­breixo agents de la Poli­cia Muni­ci­pal ves­tits de paisà, que supo­sa­da­ment hau­rien de con­tro­lar d’incògnit les con­duc­tes incíviques i san­ci­o­nar les per­so­nes que incom­plei­xen les nor­mes de con­vivència, dei­xant la brossa al car­rer. De moment no n’he vist cap, l’únic que he clis­sat és un agent cívic renyant un ciclista, que estava apunt de tre­pit­jar una vorera amb la bici­cleta. Cosa que em va fer pen­sar en l’allau de mul­tes que durant mesos van caure sobre ciclis­tes que cir­cu­la­ven fora de la xarxa incon­nexa de car­rils bici. Com a la majo­ria dels giro­nins, m’ha arri­bat a casa el tríptic on s’anun­cien les san­ci­ons, que van de 500 a 12.000 euros, per a aquells que aban­do­nin mobles i elec­tro­domèstics al car­rer, llen­cin la brossa fora dels con­te­ni­dors, la dei­xin en el que no toca, dipo­si­tin bos­ses d’escom­bra­ries a les pape­re­res o embru­tin l’espai públic. Si real­ment s’hi posen, pel que es veu pel car­rer, els agents muni­ci­pals a hores d’ara ja hau­rien d’haver exhau­rit tots es talo­na­ris de san­ci­ons. Que hi ha con­duc­tes incíviques, és ben cert, i entenc que alguna cosa s’ha de fer en aquest sen­tit, però en el fet que avui molts ciu­ta­dans coin­ci­dei­xin que Girona no és pre­ci­sa­ment un exem­ple de nete­dat, alguna cosa hi deuen tenir a veure les polítiques muni­ci­pals i l’empresa con­ces­sionària del ser­vei de neteja i reco­llida d’escom­bra­ries. Aquesta ciu­tat, als anys sei­xanta, tenia fama de ser una capi­tal de pro­vin­cia no gaire neta, per dir-ho d’una manera suau. Alguns recor­dem allò que la gent de fora deia als giro­nins: “Girona té una cate­dral que s’emmi­ra­lla en un riu ple de merda fins a dalt.” No era cap exa­ge­ració; durant anys es van llençar les escom­bra­ries direc­ta­ment a l’Onyar. Per sort, el curs de la història va can­viar les coses, i amb els nous ajun­ta­ments democràtics la ciu­tat es va anar endreçant en molts aspec­tes, i va expe­ri­men­tar un canvi radi­cal, fins al punt que era real­ment neta i pul­cra. En aquest procés hi van tenir a veure cer­tes polítiques, però també un canvi d’acti­tud dels giro­nins cap a la seva ciu­tat. Al cap dels anys, tots hem vist com la ciu­tat s’ha moder­nit­zat, i ha cres­cut, però aquest crei­xe­ment no hau­ria de com­por­tar necessària­ment que Girona, en alguns aspec­tes, esti­gui per­dent pis­to­nada.