Opinió

De set en set

Anava de drets

Quan el setembre del 2020 el Parlament va votar una resolució que declarava il·legal la inhabilitació del president Quim Torra, els comuns hi van votar en contra. Un any després, un diputat d’Unides Podem és qui s’ha quedat sense escó per decisió del Suprem. Diran que el cas de Torra no és el mateix que el del canari Alberto Rodríguez, i tindran raó, però no hauran entès res, com tampoc ho van entendre quan van votar contra la resolució que qualificava de “cop” a les institucions la inhabilitació de Torra. Potser van pensar que era un capítol més del conflicte entre Catalunya i l’Estat, i era cert, però és que aquest conflicte va de defensar drets, com el dret a decidir.

Quan Torra es va negar a retirar la pancarta del balcó no estava fent altra cosa que defensar la llibertat d’expressió. No era un tema només de catalans, també era de canaris, andalusos, castellans, murcians, extremenys... perquè, com estem veient, els drets a l’Estat espanyol van en retrocés.

El fet que aquesta última intromissió política de l’aparell jurídic –la inhabilitació d’Alberto Rodríguez– coincideixi amb la renovació d’un alt òrgan jurídic, amb greus dificultats per posar-se d’acord el PP i el PSOE, evidencia el biaix clarament polític del poder jurídic, copat pel partidisme d’aquests dos partits hereus del pacte amb el franquisme. A més, caldria afegir la simpatia i deferència ideològica de la majoria dels representants de l’aparell jurídic vers un partit ultradretà, Vox, i el blanquejament de la corrupció d’una altra institució estatal, la monarquia espanyola.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia