Opinió

De reüll

La força del primer terme

Les mares són la imatge col·lectiva de la resiliència i de la superació

Mentre la Consol Colomer escrivia dictats i contes, dibuixava garlandes i aprenia a conjugar els verbs a l’escola Carles Marx de Girona, el novembre de 1938, la seva mare, Maria Jou, vídua amb cinc fills, s’espavilava per tirar endavant la família que vivia al carrer de la Rutlla de Girona. Quan li demano per la mare, la Consol, que ara té 94 anys, me la recorda com una dona molt pencaire, forta i valenta. La fotografia de la Magdalena Rosell amb ells seus fills Jordi, Agustí, Magda, Tomàs i el petit Joan en un farcell en braços de la mare passant per la Gran Via de Jaume I anant cap a casa després d’un dels bombardejos que Girona va patir durant la guerra, és la imatge que omple la portada del llibre Girona, 1939: porta de l’exili. Explica l’historiador Joaquim Nadal que la va escollir perquè és la força del primer terme. M’atreveixo a afegir-hi que és també, personificant en femení, la imatge col·lectiva de la resiliència: sortir del cau, del refugi, per continuar. Quan li van preguntar a Teresa Pàmies, l’any 2005, qui pensava que havien estat els grans derrotats de la guerra va respondre: “Les dones, les mares sobretot.” Però van aconseguir superar aquell desastre, hi afegeix. Les ferides, ben endins, encara hi són; la pèrdua mai se’n va. Però elles, les mares, que són la força del primer terme, van tirar endavant, com sempre han fet.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.