Opinió

opinió

El cas Loran, un absurd

Però, ja sap que ho tindrà molt pelut per fer-hi alguna cosa?

Sem­bla una broma que en aquest punt de la democràcia (per ano­me­nar d’alguna manera el sis­tema al qual estem sub­jec­tes) encara hi hagi depar­ta­ments del govern de l’Estat que por­tin a terme ope­ra­ci­ons com la de la sub­hasta (i venda) de la base Loran de l’Estar­tit i de l’antiga bate­ria d’arti­lle­ria de la punta Milà. En ple ter­reny de l’actual Parc Natu­ral del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, fa més de vint-i-cinc anys que hi ha les ins­tal·laci­ons ruïnoses del que, en un altre temps, va ser una base nord-ame­ri­cana d’emis­si­ons, la Loran (Long Range Navi­ga­tion).

Els mili­tars de la guarda cos­tera dels Estats Units, que quan van començar les emis­si­ons, el 1962, havien estat rebuts amb bons ulls per la població en gene­ral, van dei­xar-ho tot el 1995, perquè la tec­no­lo­gia que uti­lit­za­ven havia que­dat obso­leta i allà ja no hi feien res. Els ter­renys havien estat expro­pi­ats per l’Estat a l’Ajun­ta­ment de l’època, a finals dels anys cin­quanta del segle XX, a canvi d’uns diners (d’acord, lla­vors va anar bé ingres­sar els cale­rons a les arques muni­ci­pals) i, ara, el Minis­teri de Defensa ha vol­gut recu­pe­rar, amb escreix, el que hi va inver­tir. Uns 400.000 euros, n’han tret. A veure, a qui se li acut? En ple sarau de recu­pe­ració d’espais natu­rals mal­me­sos, de pro­hi­bi­ci­ons d’edi­fi­car prop de la costa i amb les boques dels polítics ple­nes de reco­ma­na­ci­ons a favor de no mal­me­nar l’entorn, sinó inte­grar tot el que es pugui a la natura, des d’uns des­pat­xos de Madrid deci­dei­xen pas­sar-s’ho tot pel forro i tirar milles.

I la Gene­ra­li­tat no pensa donar cap res­posta a les peti­ci­ons del govern local pel que fa a uti­lit­zar el dret de retracte sobre l’ope­ració i adqui­rir els ter­renys, per després rever­tir-los al muni­cipi?

El ciu­tadà francès que ha com­prat la base Loran i els seus ter­renys, unes 35 hectàrees, ho ha fet tot segons la llei. Aquí, res a dir. Però, ja sap que ho tindrà molt pelut per fer-hi alguna cosa? Diu que hi vol viure i fer-hi un museu.

L’opo­sició, tant del govern muni­ci­pal com de les orga­nit­za­ci­ons de defensa del ter­ri­tori, està ser­vida. Serà un déjà-vu, en matèria de pro­tecció d’espais natu­rals, i embo­lica que fa fort! Tot ple­gat, un absurd que evoca èpoques pas­sa­des que ningú vol­dria haver de tor­nar a viure. S’hi han ben lluït!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia