Opinió

A la tres

Han escoltat mai?

“Les crides dels presidents a Madrid han estat desoïdes. Res de refer l’Estat i només compten els diputats que els calen

El pre­si­dent Pere Ara­gonès recor­darà avui a Madrid que dos dels prin­ci­pals objec­tius de la legis­la­tura seran l’amnis­tia dels pre­sos polítics i per a les més de tres mil per­so­nes que patei­xen la repressió del sis­tema judi­cial esta­tal i la recerca de l’auto­de­ter­mi­nació, sobre­tot a través de la taula de diàleg i nego­ci­ació entre els dos governs. Un recor­da­tori al qual Pedro Sánchez farà el sord, almenys, fins que pas­sin les elec­ci­ons autonòmiques a Cas­te­lla i Lleó de mit­jan febrer, on l’elec­to­rat con­ser­va­dor domina històrica­ment, i no tole­ra­ria cap con­cessió per a Cata­lu­nya. Les moda­li­tats de desoir han estat tan diver­ses com dife­rent ha estat el to en què els pre­si­dents cata­lans han recla­mat a Madrid més atenció, com­petències i pos­si­bi­li­tat d’auto­go­vern per a Cata­lu­nya, inde­pen­dent­ment del marc –incom­pa­ra­ble sens dubte– en què s’hagin dut a terme.

Tar­ra­de­llas va esgar­ra­par com­petències refent la Gene­ra­li­tat. Pujol va bas­tir l’actual auto­go­vern limi­tat. Mara­gall no se’n va sor­tir amb el fede­ra­lisme tot i l’Esta­tut i Mon­ti­lla ja va avi­sar del “des­a­pego”, que Mas va con­cre­tar en la neces­si­tat d’un estat propi. Puig­de­mont i Torra ja van topar amb l’immo­bi­lisme i la repressió per inten­tar pac­tar un referèndum.

De manera que l’Escolta, Espa­nya del poeta Mara­gall no sem­bla que mai s’hagi ni produït. Més aviat acaba depe­nent del Recompta Espa­nya, és a dir, l’inquilí de La Mon­cloa fa números dels dipu­tats cata­lans que neces­sita per a la seva gover­na­bi­li­tat, i va res­po­nent amb tras­pas­sos com ara el de Roda­lies del 2003 i l’actual acord sobre les pla­ta­for­mes audi­o­vi­su­als. Perquè no hi ha pas cap espe­rit crític a l’Estat con­tra els exces­sos del deep state, i assis­tei­xen impas­si­bles o aplau­dei­xen les inau­di­tes acu­sa­ci­ons del Tri­bu­nal de Comp­tes o els pro­ces­sos judi­ci­als de Lla­rena, el Suprem o el Tri­bu­nal Supe­rior, qüesti­o­nats per la justícia euro­pea. La vella aspi­ració cata­lana d’inten­tar refor­mar o redis­se­nyar l’Estat, ja no cal ni posar-la sobre la taula, ni la del Club Siglo XXI, ni d’enlloc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.