Opinió

opinió

Jo també m’he infectat

No hi ha cap moment del dia en què no hi pensem o ens hi facin pensar

Ho confesso! Costa no parlar del tema que omple el nostre dia a dia des d’aviat farà dos anys. Ens envaeixen per totes bandes notícies, missatges, converses de família, de carrer, d’amics i desconeguts. Tan immers està en la nostra existència el problema, que no hi ha cap moment del dia en què no hi pensem o ens hi facin pensar. I és que no només ens estem carregant víricament sinó també anímicament. La nostra capacitat d’assumpció i acceptació de la situació està al límit. L’estrès mental també és pandèmic!

Quants no heu dit “ja no en vull sentir parlar més! Ja no escolto les notícies!”. I és que ens informem àmpliament i contínua de la situació, dels perills per a la salut, que no tenim permís per baixar la guàrdia, ni per relaxar-nos. Els teòlegs de la pandèmia ens assetgen amb el risc de pecar de pensament, paraula, obra i omissió. S’ha imposat un sistema comunitari basat en la por, talment una religió, dirigida i gestionada per uns líders oficials que sovint no donen resposta a les nostres preguntes i dubtes sinó que en generen de nous.

El laïcisme i el secularisme de la societat envers la covid estan mal vistos i penalitzats. Però és que la desconfiança sobre les decisions que s’estan prenent provoca aquesta mena de respostes. Veiem com es protegeixen determinats sectors i se’ls fan concessions, i en determinats moments, mentre se’n penalitzen altres, sense un criteri ni científic ni lògic. Es fa molt difícil comprendre i acceptar certes decisions. La manca de seny és a totes bandes! No fumem! La paciència té un límit.

El desànim s’està instal·lant en tots nosaltres, i està provocant una desgana generalitzada per fer les coses que abans ens activaven i milloraven com a comunitat. D’aquest mal que estem patint, costarà recuperar-nos-en!

La Generalitat hi ha volgut posar mà i ha començat a prendre mesures amb el programa Aquí sí. Actius i salut. L’acció està enfocada cap a difondre recursos i activitats culturals per tal de millorar la salut i el benestar de la societat. Certament, necessitem prescriure i administrar cultura, o emmalaltirem! D’això en parlarem un altre dia.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.