Opinió

El voraviu

Ja t’ho regalo, Felipe

L’expresident reconeix a Évole molta insensibilitat en la vida familiar

Diu­menge em vaig escar­xo­far a la butaca, davant del tele­vi­sor, amb la sana intenció de prac­ti­car una estona el meu esport de saló pre­fe­rit. S’agafa el coman­da­ment a distància de la TDT i es passa un canal dar­rere l’altre sense atu­rar-se en cap més d’uns segons, eme­tin el que eme­tin. I així, un parell o tres de vol­tes. Nor­mal­ment desen­greixa el cer­vell. Però diu­menge em vaig fer tram­pes al soli­tari i vaig dei­xar-me atra­par per Évole i Felipe González. Sen­tir aquest home de 80 anys, que en fa 40 va obte­nir 202 dipu­tats, i que va arren­car un som­riure a tota la ciu­ta­da­nia d’un estat, entris­teix i fa molta pena. No perquè tornés a llançar la pilo­tada que “és bas­tant cone­guda la inter­ferència de Putin en la qüestió cata­lana”. No perquè no l’aver­go­nyeixi “com­par­tir amb Feijóo la idea de cen­tra­li­tat com a base per recons­ti­tuir la democràcia”. No perquè reco­ne­gui que “clas­si­fi­cava els dia­ris en funció de com el trac­ta­ven”. No perquè defensi que “és clar que l’emèrit ha de tor­nar”. No, no. Per la vida pri­vada que explica haver tin­gut. “No era de fes­tes.” “No he tin­gut joven­tut.” “No he sigut un bon pare.” “El meu pare no va venir mai a veure’m a Madrid men­tre vaig ser pre­si­dent.” “No m’agrada que em fes­te­gin quan faig anys.” “Serà la pri­mera vegada que dinaré amb els meus tres fills junts.” Com es pot viure en aquesta insen­si­bi­li­tat fami­liar fent veure que ets un tipus salat? Lamen­ta­ble, Felipe. Ja t’ho regalo!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia