Rufián, el rus

El por­ta­veu d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián, va des­bar­rar dimarts i l’endemà va dema­nar dis­cul­pes, però només amb la pun­teta, per la con­tundència de la des­bar­rada, no pas per haver des­bar­rat. Pot­ser demà o algun dia es dis­cul­parà per tot ple­gat. Tot és pos­si­ble. Va ser ell, Gabriel Rufián, qui fa uns mesos va dei­xar clar, allà al Congrés, que no res­po­nia a les pre­gun­tes d’alguns mit­jans con­crets perquè no volia con­tri­buir “a la bur­buja mediática de la ultra­de­recha” (sic). Es diri­gia aquell dia a Javier Negre, cone­gut repre­sen­tant de la caverna mediàtica pri­mer a El Mundo, després a Estado de Alarma TV i situat a l’òrbita de Vox. Jus­ta­ment el mateix tèrbol per­so­natge que dimarts li va posar els dits fins a la gola i, aquest cop sí, va obte­nir la res­posta que bus­cava i el pinso per ali­men­tar la cri­mi­na­lit­zació de l’inde­pen­den­tisme català. Perquè les con­tra­dic­ci­ons i la pèrdua d’escrúpols de Gabriel Rufián són seves, i ja s’ho farà, però el relat que acusa l’inde­pen­den­tisme de bus­car ali­an­ces diabòliques per tren­car Espa­nya, Europa i el Pla­neta és el relat de les cla­va­gue­res de l’Estat. I és tan fic­tici, aquest, com ho era l’acu­sació de ter­ro­risme a Tamara Car­rasco o com ho eren els infor­mes de violència tumultuària con­tra l’Estat davant la con­se­lle­ria d’Eco­no­mia. És enco­mi­a­ble la pre­o­cu­pació de Gabriel Rufián per des­mar­car el movi­ment inde­pen­den­tista català del Putin que pro­voca la tragèdia a Ucraïna. Però si de debò creu que per acon­se­guir això cal tirar desin­fec­tant a tot allò que faci olor de rus, és que ja fa massa temps que és a Madrid i ja ha fet seu el marc men­tal que uti­lit­zen els poders de l’Estat per ven­ti­lar la qüestió cata­lana. O és que tenia raó el jutge que va cul­par de la vio­lació la noia perquè anava ves­tida amb una mini­fal­di­lla? L’inde­pen­den­tisme és un movi­ment pacífic i democràtic, inequívoca­ment, i no cal dir gran cosa més per des­mar­car-se d’un dic­ta­dor que pro­voca una guerra. Això sí, si algun dia Cata­lu­nya es con­ver­teix en un estat inde­pen­dent, serà amb el reco­nei­xe­ment de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal, inclosa la Rússia de Putin o, encara millor, la Rússia post Putin.