Opinió

crònica

DAVID PORTABELLA

Zelenski i el sí crític de la CUP

Botran és l’únic que raona per què no aplaudeix Zelenski

No és una obligació aplaudir al Congrés. Encara que el gregarisme dels diputats dels grups majoritaris ho desmenteixi quan intervé el líder, el reglament de la cambra no exigeix aplaudir ni quan s’està d’acord amb qui és a la tribuna d’oradors. En un hemicicle amb 600 electes entre diputats i senadors –les àmplies butaques encoixinades (excepte les blaves de Pedro Sánchez i els ministres) van ser substituïdes per cadires senzilles per duplicar l’aforament–, i amb Volodímir Zelenski com a veu telemàtica del drama sota les bombes russes, dos diputats catalans, Mireia Vehí i Albert Botran (CUP), es van convertir en protagonistes pel que no estan obligats a fer: aplaudir.

El relat dramàtic sobre la barbàrie a Butxa i Mariúpol que Zelenski va traslladar en primera persona dimarts al Congrés va commoure unànimement i la reacció de tots els diputats i senadors menys quatre va ser correspondre el president d’Ucraïna amb una ovació al poble ucraïnès per la seva resistència. Tampoc no van aplaudir ni Enrique Santiago, secretari d’estat de l’Agenda 2030 i secretari general del Partit Comunista d’Espanya (PCE), ni Néstor Rego (BNG), però l’únic que es va aturar ahir als passadissos a explicar-se és Botran. “Tenim clar que Ucraïna és el país agredit i que Putin és l’agressor, i que Zelenski és el representant d’un país agredit. I, no obstant això, pensem que la seva acció política no ha de ser aplaudida acríticament. A Ucraïna hi ha partits que han estat il·legalitzats sense motiu, partits que no estaven a favor de l’agressió de Putin, el mateix Partit Comunista està il·legalitzat des d’abans. I, en canvi, hi ha molta tolerància amb elements neonazis presents en institucions de l’Estat, com ara la Guàrdia Nacional. Entenem que fondre’ns en un aplaudiment acrític no fa cap bé a la causa de la pau ni a entendre bé la complexitat d’aquesta situació a pesar del total suport al poble ucraïnès i el total rebuig a l’agressió de Putin”, va esgrimir Botran. En l’era política de les emocions, el diputat de la CUP –que en anteriors ocasions ha citat el batalló Azov com a motiu– va haver de dedicar més de cent paraules a explicar un no gest.

La pitjor ressaca per Zelenski i l’evocació del bombardeig de Gernika per part de la legió Còndor nazi per ordre de Franco el 26 d’abril del 1937, però, es viu a Vox. “Posats a establir comparacions, potser hauria estat més encertat parlar de Paracuellos (on els predecessors de Putin van assajar el genocidi) o la invasió napoleònica, on el poble espanyol va derrotar l’agressor extern”, va oferir ahir Santiago Abascal com si lamentés haver aplaudit. I això és el millor del Congrés: no exigeix aplaudir, i el protagonista del dia és tan efímer que l’endemà s’oblida en una roda sense fi.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.