Opinió

Dissortada cultura

El fallit consell assessor de cultura havia de ser un fòrum de trobada i debat del sector

A la dècada dels vuitanta vaig formar part d’un consell assessor de cultura del meu poble, Llagostera. Va tenir poca volada i vaig dimitir després d’enfadar-me amb el regidor, amb qui érem amics, perquè només era una posada en escena. He pensat en aquella experiència frustrada en retrobar casualment la constitució del consell assessor de Girona del departament de Cultura. El conseller era Santi Vila i el formaven tretze persones de diferents disciplines: Anna Aguiló, Xevi Bové, Bet Capdeferro. Andreu Carulla, Àgata Losantos, Alguer Miquel, Marta Negre, Maite Oliva, Martí Peraferrer, Sílvia Planas, Oriol Ponsatí-Murlà, Erola Simon i Pere Vila. El 16 de novembre de 2016 es van reunir al Mas Marroch i es va acabar la seva activitat. Santi Vila va canviar de conselleria el juliol de 2017 i del consell no se’n va tornar a parlar. Aquesta manca de constància, de persistència, de coherència en uns propòsits, és un dels grans mals de la nostra societat. El fallit consell de cultura havia de ser un fòrum de trobada i debat del sector. Per tant, la voluntat, la idea, era bona, però l’execució va ser estrictament de cara a la galeria. Com passa en molts consells d’aquesta mena. No era el cas del Consell de les Arts i la Cultura creat el 2000 per l’Ajuntament de Girona de l’època socialista, que va tenir una participació activa en la dinàmica cultural de la ciutat. Però amb l’entrada de CiU al govern municipal el 2011 es va deixar morir d’inanició. Maria Mercè Roca en nom d’ERC, el 2017, i Mònica Ferrer, del PSC, el 2020, en van demanar la recuperació, però tot just ara s’està gestionant crear un nou consell des de l’àrea de Cultura. A Girona, hi ha diferents fronts oberts en l’àmbit cultural. Per exemple, com recordava fa uns dies en un article en aquest diari l’historiador i exalcalde, Joaquim Nadal, hi ha pendent de resoldre el pla de museus de la ciutat. Amb ell, el projecte del museu d’art modern i contemporani a la Casa Pastors que encara té tota la rehabilitació pendent i tot just aquest any es farà una exposició del fons Santos Torroella però al Museu d’Història. I no se’n sap gaire res de les negociacions entre el Bisbat i la Generalitat per renovar el conveni del Museu d’Art. En tot cas, com deia Nadal, parlant en general però apliquem-ho a aquest cas, és necessiten “dosis combinades de silenci i d’intel·ligència per desbloquejar-ne la sortida”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.