La república indecisa

“L’actual República, per a quan?” era el títol que exhibia la convocatòria de l’acte de dijous passat a Figueres, la primera vila republicana, no només de Catalunya, sinó de la península Ibèrica. Recordem que als primers, segons i tercers republicans catalans i espanyols els agradava més parlar d’Ibèria que no pas d’Espanya, més que res per estètica geogràfica. Sí, a la capital de la tramuntana, dispensats els dos del covid, cada any el 14 d’abril l’Ateneu Republicà de la vila proposa la commemoració de la fallida República Catalana que va durar... tres dies, del 14 al 17 d’aquell abril de 1931.

Hem de convenir que els convocants se les pensen totes. Fixin-se si no és perfectament provocativa la pregunta del cartell anunciador de l’acte: “Per a quan l’actual República?” Perquè, a veure: la república, o ja és actual, és a dir, fefaent, i llavors ja no caldria parlar-ne més, o, si demanem quan vindrà és que no és ni vigent ni certa. És veu de lluny que la interrogació és pensada per administrar un calbot als que viuen als llimbs del republicanisme català. És una demanda que té un punt d’irrealitat o, si ho volen, de surrealisme, la qual cosa encaixa perfectament amb la comarca que ha estat bressol del geni en aquesta especialitat de l’avantguarda. Com diu un amic meu, abandonant per un moment la particularitat de suprareal, a aquesta perquisició només pot respondre’s amb d’altres interpel·lacions. Es donaran un dia tal i tal altre requisits perquè es pugui fer efectiu el desig republicà? Com es pot preveure res si els condicionants són tan variats: situació interna de Catalunya, situació política espanyola, context europeu...? Les que segueixen més aviat les adreçàvem als dos ponents, experts en republicanisme de proximitat, Joan Matamala i Miquel Strubell: se sap de possibles solucions ocultes que facilitin la concreció de la república? I, si sí, qui té la culpa que no s’apliquin? Què és millor, estar per la república amb les mans brutes del dia a dia, o amb els guants blancs dels il·lusionistes? República catalana és la forma, avui, de referir-se a la independència del país. Hi ha hagut mitja dotzena d’intents, diu la història de mil anys. Cap, però, de més reeixit que el primer protagonitzat, ai!, el 988 pel comte Borrell II quan va trencar el vassallatge dels comtats catalans amb el rei francès Hug Capet.