La ‘maneta’ de Piqué

AMa­drid ja s’han obli­dat de l’estafa de les mas­ca­re­tes i l’escàndol democràtic de l’espi­o­natge d’estat a l’inde­pen­den­tisme, no ens enga­nyem, allà no és tal, perquè la cata­la­nofòbia i la uni­tat de la pàtria són una coar­tada imba­ti­ble. I vice­versa. Per això ara només els pre­o­cupa Gerard Piqué, perquè és un català amb èxit que mai no han pogut sot­me­tre, ni supor­tar, i els passa la maneta per la cara que hagi mogut els fils del seu món, acon­se­guint un gran negoci per al fut­bol espa­nyol amb la Super­copa d’Espa­nya i cobrant la cor­res­po­nent comissió.

Segu­ra­ment, de petits, no van conèixer El libro gordo de Petete, aquell que “te enseña y te entre­ti­ene”, o esta­ven molt dis­trets quan Bar­rio Sésamo els expli­cava la diferència entre arriba i abajo, den­tro i fuera, delante i detrás... La qüestió és que fa hores i hores que escru­ten uns àudios de What­sapp robats del mòbil del pre­si­dent de la Fede­ració Espa­nyola de fut­bol, Luis Rubi­a­les, per bus­car un fil de cor­rupció, de delicte, de cons­pi­ració, de mani­pu­lació espor­tiva, d’immo­ra­li­tat, de sos­pita, del que sigui, fins i tot del que es pugui ama­gar dar­rere un “Rubi” (de Rubi­a­les) i un “Geri” (de Gerard). Escol­ta­des del dret i del revés, el con­tracte és legal i boníssim per a la FEF; la comissió és legal, nor­mal i gens abu­siva; ni Piqué ni el Barça, ni tan sols l’Andorra (pro­pi­e­tat de Piqué) han tret cap bene­fici espor­tiu, i sí, la Super­copa es juga en un país llunyà i poc edi­fi­cant, però aquest mort deu ser d’algú altre, no pas de Piqué. Això sí, del roba­tori del con­tin­gut del mòbil de Rubi­a­les, que és l’únic delicte exis­tent, ni una paraula; del delinqüent que l’ha robat, ni mitja inves­ti­gació; del con­flicte d’interes­sos de qui entra en el joc i uti­litza el mate­rial robat, ni deu segons de tertúlia. A dalt i a baix, a dins i a fora, davant i dar­rere...

Ara, Bar­rio Sesamo ja no els pot aju­dar, però pot­ser podrien recórrer a Ser­gio Leone. Fins i tot ell tin­dria clar quin paper juga­ria cadascú en aquesta història: Piqué seria el bo, Rubi­a­les seria el lleig i el lla­dre i els que li fan el joc són, obvi­a­ment, els dolents.