1922

No sé si als meus amics de la Llibreria 22 (i als lectors que encara resten sense limitar-se a comprar llibres el 23 d’abril) els pot encuriosir que l’any 1922 van publicar-se o van acabar d’escriure’s diverses obres fonamentals de la modernitat literària. M’ho ha fet present un curs de l’Institut d’Humanitats de Barcelona (1922. L’any miraculós de la literatura occidental) que, el pròxim 25 d’abril, comença amb Ulisses, que, gràcies a la llibretera Sylvia Beach, James Joyce va aconseguir publicar a París després d’alguns intents frustrats i molts anys d’escriptura.

Es podria dir que el 1922 va arrancar amb la revolució narrativa de l’Ulisses (mai no agrairé prou a Joaquim Mallofré la seva traducció al català de la novel·la) i va acabar amb la convulsió poètica de La terra eixorca, de T.S. Eliot. Ulisses va posar-se en circulació el 2 de febrer, el mes en què, al castell de Muzot vora el Roine, Rilke va enllestir unes elegies que duen el nom d’un altre castell, Duino, en què va començar a gestar-les deu anys abans. A més, poc abans de morir, Marcel Proust va acabar l’últim dels sets volums d’A la recerca del temps perdut: “El temps retrobat”, publicat pòstumament. El curs també fa justa atenció al fet que, el 1922, Virginia Woolf va publicar la seva primera gran novel·la: Jacob’s Room. I, dins d’aquest miracle de la literatura occidental, també inclou Trilce, l’audaç poemari avantguardista del peruà Cesar Vallejo. He buscat si algun dels grans poetes i escriptors catalans de l’època va publicar alguna obra rellevant el 1922. No n’he trobat cap, però ells (i alguna) també formen part d’uns temps en què la literatura va fer miracles que encara meravellen: haurien de ser els llibres més venuts del 2022.