Opinió

A la tres

Fílies i fòbies

“Sánchez fa veure que l’espectacle no fa amb ell. Que no sap res, però també que no ho vol saber

Que a la resta de l’Estat espa­nyol, en gene­ral, no ens esti­men gaire és sabut per tot­hom. No fa gai­res set­ma­nes, una enquesta coro­nava els cata­lans com els menys vol­guts. Tam­poc és que sigui cap nove­tat. La cons­ta­tació d’aquesta poca estima és un exer­cici diari. Si tot aquest joc d’espies que s’ha bate­jat com a Cata­lan­gate hagués pas­sat en qual­se­vol altre punt del ter­ri­tori espa­nyol, s’esta­rien esquinçant les ves­ti­du­res i dema­nant dimis­si­ons. Perquè aquest joc no és un joc. És un cas molt greu. El que passa és que, com que els espi­ats són per­so­nes de l’entorn inde­pen­den­tista, als grans par­tits del Congrés no els importa. No és que no els importi, sinó que ja els està bé.

Aquesta fòbia a tot el que fa tuf d’inde­pen­den­tisme –orques­trada ja en temps de Jorge Fernández Díaz– els valida qual­se­vol tipus d’ope­ració que es pugui enge­gar. Ima­gi­nem per un moment que, en lloc de Car­les Puig­de­mont, Oriol Jun­que­ras, Jordi Sànchez o Eli­senda Palu­zie, fos­sin Inés Arri­ma­das, Isa­bel Díaz Ayuso, Pablo Igle­sias o Pedro Sánchez. No només hi hau­ria hagut peti­ci­ons de dimis­si­ons, sinó que hau­rien rodat caps i, fins i tot, s’hau­ria detin­gut gent. Però, com que es tracta de cata­lans i, a més, inde­pen­den­tis­tes, les cla­va­gue­res de l’Estat ni es posen ver­me­lles encara que se’ls des­co­breixi el pastís. Si en lloc d’aquesta fòbia que tenen per Cata­lu­nya fos la fília que tenen en pro de la “uni­dad del Estado”, les coses serien radi­cal­ment dife­rents.

Men­tres­tant, el govern espa­nyol fa que mira a una altra banda, però la pro­cessó va per dins. Que a l’Estat s’hagi uti­lit­zat el Pega­sus posa l’exe­cu­tiu al mateix nivell que el d’Hon­gria, per exem­ple. La mateixa Comissió Euro­pea ha enge­gat una comissió d’inves­ti­gació per l’ús del pro­grama d’espi­o­natge i ha dema­nat als països que ho inves­ti­guin. I, men­tres­tant, Sánchez fa veure que l’espec­ta­cle no fa amb ell. Que no sap res, però també deixa clar que no ho vol saber. És aque­lla vella tàctica de l’estruç: ama­gar el cap sota terra fins que hagi pas­sat tot. Però es pot tro­bar que la tem­pesta tardi a pas­sar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia