Opinió

De reüll

La mà

Al final de la pàgina 10 de la novel·la Animal de Lisa Taddeo hi ha la frase següent: “Els homes grans que són intel·ligents tenen una manera especial de posar-te una mà a la cuixa. Al començament no sembla sòrdida i pot molt ben ser que faci l’efecte que ha estat idea teva.” La frase em va rebotar, com la pilota que cau i seguim sentint el seu rebot lent i continu perquè no troba el final del recorregut, durant l’espectacle Breach que la companyia de circ Som Noise va realitzar a finals d’abril al Teatre Municipal de Girona i que vol ser una reflexió sobre les violències masclistes i sexuals; es pot veure al Mercat de les Flors del 20 al 22 de maig. En quin moment una mà que toca es converteix en una mà que abusa? La mà mai és innocent. En una relació, la mà, que no és el mirall dels ulls, és, però, l’executora. De donadora d’escalf i de carícies a ser com un cremador de sucre, que no prem amb delicadesa sinó que engrapa ferotgement, per marcar la propietat de la carn molsuda. De la mà a la reacció del cos, dels gemecs de plaer de la intèrpret Thaïs Julià als crits de dolor en una de les escenes pensades des d’aquesta ambigüitat que ens fa estremir. Com la mà que et posen a la cuixa els homes grans que són intel·ligents en una acció que no pot ser mai consentidora perquè els redimeix i ens culpabilitza.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.