Opinió

opinió

Mil·lenari de Sant Pere de Rodes

No eren només homes d’església

Celebrar mil anys d’un esdeveniment no és una cosa que normalment ens toqui viure. I no és que mil anys enrere, en un dia com avui, no haguessin passat prou coses susceptibles de ser recordades i commemorades. Però no tot persisteix en la memòria. En aquest procés hi intervé, d’una banda, la pròpia funció de la història i l’ofici dels historiadors, ocupats a perpetuar determinats fets i no d’altres. Una certa manipulació, evidentment, que fa que aquesta ciència de la memòria, com s’ha definit la història, no sigui precisament exacta.

D’altra banda, que un fet que va succeir ara fa mil anys arribi fins al present no és fàcil. Hem de pensar que en el seu moment degué causar un cert impacte, que fou col·lectivament viscut, que degué quedar enregistrat en algun tipus de document que es va anar copiant i conservant al llarg dels anys, i que algun intel·lectual, fent ús de les dades que varen sobreviure, en algun moment i per algun motiu, les va investigar i donar a conèixer. Per descomptat que al llarg de tot aquest procés s’han perdut o oblidat detalls.

Fa un mil·lenni ens trobàvem immersos en l’època medieval, en una fase de creixement econòmic, productiu i poblacional, i sota el govern d’uns senyors que acumulaven poders i terres, dit en poques paraules. Entre aquests hi havia els monjos benedictins, com els de Sant Pere de Rodes. No eren només homes d’església. Eren tot un estament de poder, responsables d’una empresa de gran envergadura. En aquest període els trobem convertint les seves cases en construccions monumentals, dotant-les de drets i propietats, i creant una gran estructura de govern, encapçalada per l’abat.

El 1022 els monjos de Sant Pere estaven aixecant la nova església, just sobre els fonaments de l’anterior. Un gran temple, que reflectia el seu nivell de poder, al qual no pensaven renunciar. Aquest fet va generar recels i rivalitats entre els altres senyors del territori, que els sostreien tot el que podien, posant en perill el que havien aconseguit fins aleshores. En aquesta situació l’abat Pere, un bon estrateg, es va afanyar a consagrar la nova església i a buscar el suport del papat, tot per intentar recompondre el seu prestigi. Això és el que realment hi ha darrere d’aquesta efemèride, i així s’ha d’explicar!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.