Opinió

opinió

De platges i jutjats de pau

La platja està ocupada per grups idèntics de quatre gandules i un para-sol

Apro­fito aquest alta­veu per escriure sobre dos temes que m’han fet enut­jar gai­rebé per igual i que, tot i no tenir res en comú, for­men part del nos­tre pai­satge i de l’interès gene­ral que cal defen­sar.

El pri­mer motiu de la meva irri­tació és l’actu­ació per­pe­trada per l’Ajun­ta­ment de Platja d’Aro al pas­seig de Mar –víctima de tan­tes agres­si­ons urbanísti­ques– amb la repa­ració de la part mal­mesa fa temps per una lle­van­tada, subs­tituïda per una pista de ciment. Una plan­to­fada al pai­satge que fa remoure el mar.

I per si això no fos prou, men­tre camino empre­nyada pel port­land mirant d’ima­gi­nar com devia ser abans pas­se­jar per aque­lla pineda vora el mar, m’adono que la platja està ocu­pada per grups idèntics de qua­tre gan­du­les i un para-sol que ocu­pen peti­tes par­cel·les de sorra en espera que algú pagui per dis­po­sar-ne tot el dia. Dis­tribuïdes orde­na­da­ment al llarg de tota la platja, pri­ven qual­se­vol de pal­plan­tar la tova­llola en aquell espai, que de moment ningú uti­litza.

Abans d’aca­bar-me d’empi­par truco al ser­vei de platja de l’Ajun­ta­ment i ningú no em sap acla­rir si la con­cessió del ser­vei de gan­du­les com­porta que les puguin anar situ­ant allà on els pla­gui en espera dels cli­ents, reser­vant i pri­va­tit­zant un espai públic que en cap cas no hau­ria de ser objecte d’aquesta auto­rit­zació.

Per aca­bar-ho d’ado­bar, davant d’un hotel amb aires cos­mo­po­li­tes han tor­nat a ins­tal·lar, a tocar del pas­seig i damunt la sorra, una apa­ra­tosa tarima de fusta d’un gust més que dubtós, que espat­lla la vista del mar i la pròpia, amb la deguda auto­rit­zació del muni­cipi.

La segona causa del meu males­tar, que ha coin­ci­dit en el temps amb la pri­mera, ha estat el pro­jecte de llei del govern d’Espa­nya que pre­veu subs­ti­tuir els jut­jats de pau per ofi­ci­nes judi­ci­als amb fun­ci­o­na­ris del Minis­teri de Justícia.

Només puc afe­gir a tot el que ja s’ha escrit aquests dies un altre motiu per rei­vin­di­car-los: són uns dels pocs jut­ges i jut­ges­ses que –tot i no pertànyer a la car­rera judi­cial– són útils, pro­pers a la ciu­ta­da­nia, fan fun­ci­ons d’auxili judi­cial, i ai las, uti­lit­zen el català. Espero que no des­a­pa­re­guin com aquell pai­satge enyo­rat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia