‘Libertad’

El film estiuenc de Hitchcock s’ajornarà un dia més perquè, havent començat per Alcarràs, la idea d’una certa continuïtat serial em convida a parlar d’una pel·lícula, Libertad, que fa present que, a més de Carla Simón, hi ha altres cineastes catalanes que han emergit amb força. La seva directora, Clara Roquet, va demostrar abans el seu talent com a guionista col·laborant amb Carles Marqués-Marcet a 10.000 km i Els dies que vindran. Com pot suposar-se, també és l’autora del guió d’aquest film que du per títol el nom d’un personatge, una noia colombiana que es retroba amb la seva mare anys després que aquesta emigrés a Catalunya, on la dona té cura de la matriarca (amb una demència senil que afecta la memòria) d’una família burgesa.

El títol, però, crec que també té a veure amb el desig de llibertat de l’adolescent colombiana, revoltada davant la mare sentint-hi una estranyesa originada en la seva llarga separació, amb una altra adolescent (Nora), que pertany a la família burgesa en declivi que, potser, passa les seves últimes vacances d’estiu en una casa de propietat que, destinada a vendre’s, té en un lloc innominat de la costa catalana. Libertad (Nicolle García) i Nora (la begurenca Marta Morera) es fan còmplices i, empenyent la colombiana, un dia se’n van juntes cap a la platja amb la temptació de fugir i d’experimentar pròpies de la seva edat. El seu desig de descoberta, que cadascuna viu a la seva manera, contrasta amb una atmosfera crepuscular. És possible, però, superar les diferències de classe social? S’ho planteja, i convida a fer-ho, Clara Roquet en una pel·lícula que, amb una tonalitat justa, es fa complexa amb una aparent simplicitat. Demà: Però... qui va matar Harry? (Hitchcock, 1955).