L’hampa de l’Estat

El món en què ens movem devora les notícies amb una faci­li­tat col­pi­dora. La guerra d’Ucraïna, la insa­lu­bri­tat d’un CGPJ cadu­cat fa anys, el vint i tant per cent de pobresa estruc­tu­ral a Cata­lu­nya..., les notícies enve­llei­xen ràpid i mala­ment, però les rea­li­tats no aflui­xen, són greus, fan mal a per­so­nes i famílies i ferei­xen la sen­si­bi­li­tat, la dig­ni­tat, el sen­tit de la soci­e­tat que cons­truïm dia a dia. Per això no podem dei­xar-ho pas­sar com si no existís. Un exem­ple d’aquesta set­mana és el relat de Susana Monje al pro­grama El Món de RAC1. Empresària, direc­tiva del Barça entre el 2010 i el 2016 i víctima –una més– de la cla­ve­guera patriòtica de l’Estat espa­nyol i la impu­ni­tat inac­cep­ta­ble que sem­bla tenir en un estat que s’auto­pro­clama democràtic i de dret en la Cons­ti­tució del 78.

Monje tenia una empresa, Assig­nia, que en aquell moment tenia uns 10.000 tre­ba­lla­dors i uns ingres­sos de 500 mili­ons anu­als, però va aca­bar entrant en con­curs de cre­di­tors. Entre un punt i l’altre, mit­jans experts en nave­gar pel cla­ve­gue­ram patriòtic com El Con­fi­den­cial o OK Dia­rio van publi­car notícies “fal­ses” sobre ella i l’empresa. Entre un punt i l’altre, va rebre la visita d’un “comis­sari” de la poli­cia que li va ofe­rir la pro­tecció mediàtica si feia el que li deien: vali­dar infor­ma­ci­ons con­tra la família de l’expre­si­dent Jordi Pujol. Entre un punt i l’altre, va sen­tir-se tan amenaçada que va con­trac­tar segu­re­tat pri­vada, amb con­tac­tes poli­ci­als, que van con­fir­mar un segui­ment telefònic i físic, a ella, al seu marit i als seus fills. Entre un punt i l’altre, va dimi­tir del seu càrrec al Barça “per motius per­so­nals” i va callar perquè “tenia 10.000 nòmines per pagar i no podia ini­ciar una guerra oberta amb l’esta­blish­ment de Madrid”. Xan­tatge pur i dur. Modus ope­randi mafiós. L’hampa de l’Estat amb placa, fons reser­vats, com­pli­ci­tats polítiques i judi­ci­als i el camu­flatge dels “secrets ofi­ci­als”. I no pas­sarà res. De casos com aquest n’hi ha molts, però l’alarma democràtica que hau­rien d’encen­dre està des­con­nec­tada i la metxa que hau­rien d’encen­dre s’ha con­su­mit en unes poques hores, com ho farà aquest arti­cle.