Opinió

Records d’en Botifarra

Tenia una esquerra exquisida i va ser un gran jugador, però el seu llegat és l’EF Garrotxa

Torno a l’Escola de Futbol Garrotxa, a Olot, i em retrobo amb Nitus Granados. M’acompanya l’Albert Mateos, l’home que més ha fet per recuperar la memòria dels vells jugadors del Girona FC i el motiu és una entrevista per a un llibre sobre Vista Alegre que editarà l’Àngel Madrià. Fa pocs mesos que hem perdut en Xavi Agustí i miro emocionat una foto en què se’ls veu, als dos, en Nitus i en Xavi, d’esquena, amb en Nitus ajudant-lo en el darrer dinar dels veterans, poc abans que en Xavi fes 82 anys. Per a en Nitus en Xavi és Déu, el seu germà gran. Parlem del Girona, de Vista Alegre i de tot. En Nitus és un artista, un home inclassificable, en Botifarra, amb una esquerra d’or que va meravellar Vista Alegre i Montilivi. El que ha fet aquest home en els darrers 42 anys mereixeria un monument. Va fundar l’Escola de Futbol Garrotxa amb Jordi Figueres el 1982, però ja feia dos anys que actuaven amb el nom de La Pinya. Per allà han passat milers de jugadors. Va arribar a tenir 19 equips algunes temporades. Ara en té un. Els camps, ben cuidats, de propietat. Mentre em parla del museu i de les fotografies i samarretes i pilotes que guarda (soc un Diògenes, diu), recordem amics i temps passats. És del Girona, però diu que el d’ara no el representa. Li agraden els nens que es fan futbolistes al carrer i diu que ara per Reis ja no s’hi veuen pilotes, sinó mòbils i patinets. Ell, que era únic jugant, diu que en Guardiola ha fet mal perquè ara tothom juga igual. Parla amb passió, amb èmfasi. Renega tant com mossèn Costa Negra, a qui va dedicar tres botifarres que li van valdre el malnom. I parla dels seus negocis, del Watson, de l’Hostal de la Corda, de les boutiques Gipsy, del taller del sogre. Ell va estudiar i treballar de perit. Diu que a casa seva, el Watson es va inventar el xumbito, el gotet a la garrotxina. Parla amb admiració dels pares. Ell, l’Abisinio, de nom Horacio però que es feia dir el senyor Abisinio, fent de xofer i portant de contraban transistors, rellotges i, sobretot, condons. “Va frenar la natalitat a Olot”, diu fent conya. La mare, “que va fregar moltes cases de rics”, està a l’altura de l’Abisinio. I parla amb amor de la nena, la seva dona, per qui va tornar de Madrid enyorat. Per les seves mans han passat milers de nanos “sense pagar quotes ni rebre subvencions”. És futbol en estat pur. Ja ho diu ell: “De Nitus, n’hi ha molts i jo soc el bo, però, de Botifarra, només n’hi ha un.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.