Opinió

opinió

Una estratègia per al jovent

Hem de ser empàtics amb el jovent i situar-los com un actor fonamental

Avui celebrem el Dia Internacional de la Joventut. Després d’un llarg període de pandèmia, s’ha decidit que el 12 d’agost es dediqui al foment de la solidaritat entre generacions. Enguany coincideix també amb l’Any Europeu de la Joventut, dedicat a promoure la igualtat d’oportunitats. Ambdues estratègies són clau per al desenvolupament sostenible.

A Catalunya, mitjançant el Pla Nacional de Joventut, fa anys que s’ha apostat per l’impuls de polítiques amb vocació transformadora, capaces d’oferir respostes a les necessitats del jovent i d’impulsar-ne l’empoderament. Per aconseguir-ho, renovar el “pacte” entre generacions és un concepte fonamental per avançar cap a la justícia social.

En moments de crisi com l’actual, es tendeix a l’adulcentrisme. És a dir, tenir com a únic punt de vista el del col·lectiu adult. És una visió limitada del món que no és nova i que ens situa en risc de perpetuar la situació difícil que viuen avui les persones joves.

En un dia com avui –cada dia, de fet– s’imposa recordar algunes dades (EPA, segon trimestre 2022) que marquen aquest context: menys de 20 de cada 100 joves menors de 30 anys es poden emancipar. 52 de cada 100 treballen, i d’aquests, el 40,5% ho fan amb contractes temporals. Aquestes dades han experimentat una millora moderada, però que cal associar a un futur incert, ple d’inestabilitat. L’increment de problemes vinculats a la salut emocional, el món que dibuixa el canvi climàtic... ens situen en una certa sensació de desesperança per aquesta generació.

Des de la política hem de ser empàtics amb el jovent i situar-los com un actor fonamental a l’hora de prendre decisions. Exactament al contrari d’on ens ha portat la pandèmia, on sovint han patit oblit i criminalització. Hem de saber acceptar i entendre els seus valors i de generar horitzons d’esperança per a la gent jove.

El passat mes de maig al Parlament s’hi va realitzar un debat sobre la situació del jovent a Catalunya. S’hi van sentir diagnosis àmpliament compartides i s’hi van consensuar mesures ambicioses. El govern té deures, per tant: l’elaboració d’una estratègia amb mirada llarga que fixi l’horitzó que volem per als joves –feina, casa i futur–, amb un nou pla nacional que concreti compromisos clars, com ha estat el de reservar el 25% de l’habitatge de lloguer social per als menors de 35 anys.

Diàleg permanent i empatia, governança compartida, protagonisme en la presa de decisions, estratègia clara i ambiciosa, compromisos concrets. No és poca cosa. Però només així refarem el pacte generacional que permeti a les persones joves afrontar el present amb l’esperança d’una societat justa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia