Qui et recorda, Varufakis?

Una dècada després del desem­bar­ca­ment dels homes de negre en una Grècia al caire de l’abisme, el país comença a aixe­car el cap. La nació de les vacan­ces perpètues i el sir­taki idíl·lic emer­geix amb una eco­no­mia refeta, un reguit­zell de pri­va­tit­za­ci­ons dels ser­veis públics i bona part de la població un 40% més pobra, o sigui el somni humit de qual­se­vol capi­ta­lista al timó. Fets els deu­res, els experts adme­ten que el mar­tell de l’aus­te­ri­tat que va picar la cresta als grecs no era ni la fórmula més justa ni tam­poc la més eficaç. Però l’esce­nari de la con­fron­tació –amb la demoníaca crisi del 2008 com a teló de fons– era massa lla­mi­ner: d’una banda, l’omni­po­tent poder de la Comissió Euro­pea i dels Països Bai­xos, líders en abundància, tant pel que fa a l’eco­no­mia com pel que fa a l’arrogància. Recor­den els comen­ta­ris tan simpàtics d’aquell minis­tre holandès afir­mant que aquí ens gastàvem en vi les aju­des euro­pees? D’una altra banda, el govern d’esquer­res grec, amb un minis­tre de Finan­ces decla­ra­da­ment mar­xista. Què podia sor­tir mala­ment? De l’homèric enfron­ta­ment entre David i Goliat, en van que­dar clares un parell de lliçone­tes. Pri­mera: Europa es pot pas­sar per l’engo­nal la legítima volun­tat popu­lar quan hi ha massa euros en joc. El govern pre­si­dit per Ale­xis Tsi­pras va con­vo­car un referèndum per saber si la gent accep­tava el sacri­fici de les reta­lla­des. Després, pres­si­o­nat per Brus­sel·les, va fer el con­trari del que havien expres­sat les urnes. Segona: els pode­ro­sos no solen ren­dir comp­tes dels errors. Han pas­sat els anys i resulta que en Varu­fakis tenia raó quan blas­mava les reta­lla­des de la real­po­li­tik i defen­sava que farien més mal que bé. I l’únic que va pagar algun preu va ser pre­ci­sa­ment ell, que després de l’incom­pli­ment del referèndum va dimi­tir i va tor­nar a la docència. Els que van enviar els homes de negre, tan impla­ca­bles que sem­pre encapçalen la tar­geta de pre­sen­tació amb l’exigència de reti­rar les moratòries anti­des­no­na­ments, con­ti­nuen tan tran­quils rere els des­pat­xos, recep­tant.