Opinió

‘Baules’

En aquest nostre país, quan hi ha un canvi polític, la tendència és canviar-ho tot, començar de nou

Ben adient, aquest títol del llibre que acaba de publicar el meu amic David Pagès Cassú dona idea del que s’hi pot trobar, en la lectura. Josep Pla deia que en aquest nostre país, quan hi ha un canvi polític, la tendència és canviar-ho tot, començar de nou, i així perdem el nostre propi fil històric, la continuïtat de la nostra cultura i manera de ser. Quan s’estava morint el gran general, deia i repetia: “Ara, amb la mort de Franco, tot es trasbalsarà, tot anirà de cap per avall i canviaran fins i tot l’agutzil del meu poble. Apa! Tornem a començar...” I parlant del país, també deia, amb aquell seu deix particular, que tot era mòbil, plàstic, impensat i insospitat. “Tot s’aguanta per un fil i en tots els aspectes la inseguretat és total, continuada i absoluta, no en dubti ni un moment.” Exactament l’inrevés i el contrari de tot això, al llibre d’en David Pagès, queda exposat en un gran, minuciós i acurat treball. Són quaranta-cinc personatges (arquitectes, científics, empresaris, escriptors, pintors, filòlegs, investigadors, músics...) ja absents físicament, i quaranta-cinc persones que, bo i rememorant-los, en parlen ara als nostres joves, combinant –diu Josefina Salord al pròleg– les figures “canòniques” amb la presentació, de manera personal i fins íntima, per persones que hi mantenen lligams familiars, d’admiració o d’amistat. I aquestes persones són les que esdevenen les baules del títol del llibre. Pel meu compte diré que em fa venir pell de gallina el treball d’en David Pagès, per les complicacions que hi deu haver tingut, per la feina de trobar gent adient que hi vulgui escriure i fer així de baula de la llarga cadena. Sé que hi ha lluitat durant més de tres anys buscant, trobant i demanant a estudiosos que escriguin dues cartes: una a l’avantpassat conegut, familiar o admirat, i l’altra a descendents. Són pures cartes, el gènere epistolar de reconegut prestigi en el món literari i, és clar, també en el nostre país. Amb aquest gènere i plantejament, en David aconsegueix fites didàctiques i divulgatives: donar a conèixer personalitats nostrades, valorar-ne figura i obra, bo i posant de manifest que el país té vida i continuïtat. Pagès confessa creure en les generacions futures, i ho fa amb mirada encoratjadora, neta i positiva.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.